Nota de vigència. Aquest article s'ha redactat amb informació actualitzada a 25 de juny de 2026. La transposició de la NIS2 està en curs i el marc tècnic de referència s'està renovant, de manera que algunes dades poden canviar. Anirem ampliant i actualitzant aquesta informació a mesura que es publiquin novetats.

La indústria s'enfronta a una amenaça constant: un ciberatac pot paralitzar la producció i generar pèrdues d'entre 4.000 i 7.500 euros per minut. Més enllà de l'impacte econòmic, un incident també pot afectar l'operativitat, la reputació i la continuïtat del negoci.

En aquest escenari, la creixent connexió entre els sistemes corporatius i els entorns de producció exigeix mesures de protecció específiques. Comprendre les diferències entre la seguretat IT i OT és fonamental per reduir riscos i protegir l'activitat industrial.

L'ús de la Intel·ligència Artificial en entorns empresarials creix a gran velocitat: el 92% de les entitats financeres ja la utilitzen en operacions crítiques i més del 87% de les organitzacions pateixen ciberatacs potenciats per IA.

Les clíniques d’estètica i els centres de bellesa gestionen diàriament una gran quantitat d’informació personal dels seus clients. Més enllà de dades identificatives com noms, telèfons o correus electrònics, aquests negocis solen tractar informació especialment sensible relacionada amb la salut, tractaments mèdics, historial clínic, fotografies d’evolució i, en molts casos, dades biomètriques.

Des de l’entrada en vigor del Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) i la Llei Orgànica de Protecció de Dades i Garantia dels Drets Digitals (LOPDGDD), la protecció d’aquesta informació ha passat de ser una obligació administrativa a convertir-se en un element crític per a la continuïtat del negoci, la reputació corporativa i la confiança del client. Les dades de salut estan considerades una categoria especial de dades personals i requereixen un nivell de protecció superior al d’altres tractaments habituals.

A més, la creixent digitalització del sector estètic ha incrementat la superfície d’exposició davant d’amenaces com el ransomware, accessos no autoritzats, robatori de credencials, filtracions d’informació i errors humans. La combinació decompliment normatiu i ciberseguretat s’ha convertit en un requisit indispensable per a qualsevol empresa que gestioni informació de pacients o clients.

El 48% de les empreses ha patit bretxes de seguretat originades per dispositius personals durant l’últim any, i més del 75% dels incidents continuen estant relacionats amb el factor humà.

El legacy software, també conegut com a programari heretat, és un dels grans reptes invisibles en la gestió de les infraestructures tecnològiques actuals. Tot i que a simple vista pot semblar una solució estable —“si funciona, no ho toquis”—, la realitat és que aquest tipus de sistemes pot convertir-se en una porta oberta a vulnerabilitats crítiques de ciberseguretat, problemes de compatibilitat i riscos operatius significatius.

Actualment, més del 75% de les bretxes de seguretat estan relacionades amb errors de factor humà. A mesura que les empreses reforcen els seus sistemes de protecció, els ciberdelinqüents dirigeixen els seus atacs, sobretot als empleats de les empreses, explotant els seus hàbits quotidians per aconseguir una taxa d’èxit més elevada, aprofitant la manca de coneixement.

La intel·ligència artificial generativa ja està integrada en l’entorn empresarial i, el 2025, el 87% de les empreses globals van ser exposades a ciberatacs potenciats per IA. La seva adopció millora la productivitat, però també amplia la superfície d’exposició si no es controla correctament el tractament de les dades.

El sector fintech continua sent el principal objectiu dels ciberdelinqüents, amb un augment d’atacs superior al 50% en l’últim any. La digitalització i l’ús intensiu de tercers al núvol amplien la superfície d’exposició.

De cara al 2027, el canvi és clar: passar de reaccionar a anticipar-se. La ciberseguretat serà proactiva i automatitzada, recolzada en intel·ligència artificial i verificació contínua.

No adaptar-se implica assumir riscos reals: impacte legal, dany reputacional i costos per filtració que ja superen els 3,9 milions d’euros a Espanya.

En l’ecosistema actual de la ciberseguretat, existeix una paradoxa fascinant i alhora aterridora: mentre les empreses inverteixen milers d’euros en tallafocs de nova generació, sistemes de detecció d’intrusions i xifrat de dades, la bretxa de seguretat més habitual continua sent un simple correu electrònic ben redactat. No parlem de virus complexos ni d’atacs de força bruta, sinó d’enginyeria social. Dins d’aquesta disciplina, el CEO Fraud (frau del CEO) s’ha consolidat com l’estafa més lucrativa i perillosa per al teixit empresarial espanyol.

Els ciberatacs al sector fintech s’han disparat un 50%. Amb el phishing impulsat per IA creixent un 466%, dependre només d’una contrasenya és una invitació oberta al desastre financer. L’autenticació multifactor (MFA) és la barrera imprescindible per evitar que un accés no autoritzat enfonsi la reputació i la facturació de la teva empresa.

El 2025, el phishing ja no és un problema aïllat de ciberseguretat, sinó un risc directe sobre la continuïtat del negoci a les empreses de carteres digitals. Amb més d’1,13 milions d’atacs trimestrals i un cost mitjà de 4,48 milions de dòlars per bretxa, el veritable impacte no és l’atac en si, sinó el que provoca: la pèrdua de control sobre la seguretat dels usuaris i la confiança en la plataforma.