El legacy software, també conegut com a programari heretat, és un dels grans reptes invisibles en la gestió de les infraestructures tecnològiques actuals. Tot i que a simple vista pot semblar una solució estable —“si funciona, no ho toquis”—, la realitat és que aquest tipus de sistemes pot convertir-se en una porta oberta a vulnerabilitats crítiques de ciberseguretat, problemes de compatibilitat i riscos operatius significatius.

Actualment, més del 75% de les bretxes de seguretat estan relacionades amb errors de factor humà. A mesura que les empreses reforcen els seus sistemes de protecció, els ciberdelinqüents dirigeixen els seus atacs, sobretot als empleats de les empreses, explotant els seus hàbits quotidians per aconseguir una taxa d’èxit més elevada, aprofitant la manca de coneixement.

La intel·ligència artificial generativa ja està integrada en l’entorn empresarial i, el 2025, el 87% de les empreses globals van ser exposades a ciberatacs potenciats per IA. La seva adopció millora la productivitat, però també amplia la superfície d’exposició si no es controla correctament el tractament de les dades.

El sector fintech continua sent el principal objectiu dels ciberdelinqüents, amb un augment d’atacs superior al 50% en l’últim any. La digitalització i l’ús intensiu de tercers al núvol amplien la superfície d’exposició.

De cara al 2027, el canvi és clar: passar de reaccionar a anticipar-se. La ciberseguretat serà proactiva i automatitzada, recolzada en intel·ligència artificial i verificació contínua.

No adaptar-se implica assumir riscos reals: impacte legal, dany reputacional i costos per filtració que ja superen els 3,9 milions d’euros a Espanya.

En l’ecosistema actual de la ciberseguretat, existeix una paradoxa fascinant i alhora aterridora: mentre les empreses inverteixen milers d’euros en tallafocs de nova generació, sistemes de detecció d’intrusions i xifrat de dades, la bretxa de seguretat més habitual continua sent un simple correu electrònic ben redactat. No parlem de virus complexos ni d’atacs de força bruta, sinó d’enginyeria social. Dins d’aquesta disciplina, el CEO Fraud (frau del CEO) s’ha consolidat com l’estafa més lucrativa i perillosa per al teixit empresarial espanyol.

Els ciberatacs al sector fintech s’han disparat un 50%. Amb el phishing impulsat per IA creixent un 466%, dependre només d’una contrasenya és una invitació oberta al desastre financer. L’autenticació multifactor (MFA) és la barrera imprescindible per evitar que un accés no autoritzat enfonsi la reputació i la facturació de la teva empresa.

El 2025, el phishing ja no és un problema aïllat de ciberseguretat, sinó un risc directe sobre la continuïtat del negoci a les empreses de carteres digitals. Amb més d’1,13 milions d’atacs trimestrals i un cost mitjà de 4,48 milions de dòlars per bretxa, el veritable impacte no és l’atac en si, sinó el que provoca: la pèrdua de control sobre la seguretat dels usuaris i la confiança en la plataforma.

El 2025, el retail ja no competeix només per preu o producte, sinó per una cosa molt més bàsica: estar sempre disponible. En campanyes com el Black Friday o les rebaixes, una caiguda de sistemes pot suposar fàcilment pèrdues de 5.000 euros per minut. I en un entorn on tots els canals de venda estan connectats, no afecta només la botiga online: també pot bloquejar l’estoc, paralitzar els TPV físics i trencar tota l’operativa en temps real.

L’any 2024, els ciberatacs contra el sector agroalimentari van augmentar un 35%, afectant cooperatives, indústries processadores i distribuïdors. Això implica que una part creixent de l’operativa del sector ja es desenvolupa en entorns digitals exposats a amenaces que poden comprometre dades, processos i la continuïtat del negoci.

En una cooperativa agrícola, un ciberatac no es tradueix només en pèrdua de dades, sinó en interrupcions de campanyes, bloquejos en la distribució o interrupcions de sistemes que poden paralitzar l’activitat empresarial. Per prevenir aquest tipus de situacions, les polítiques de ciberseguretat esdevenen un element essencial per garantir la continuïtat del negoci.

El 2024, el sector financer va tornar a concentrar prop d’una quarta part de les bretxes de seguretat registrades a nivell global, consolidant-se com un dels principals objectius del cibercrim.

Més del 80 % de les campanyes d’enginyeria social ja incorporen IA, fent el malware més difícil de detectar. La intel·ligència artificial està transformant radicalment aquests atacs: combinada amb grans volums d’informació, automatitza l’execució, optimitza la distribució i personalitza les campanyes, augmentant-ne la velocitat, escala i sofisticació.

El 2025, el sector financer a Espanya va concentrar gairebé el 34 % dels ciberatacs amb malware, posant en risc dades crítiques i operacions que podrien generar pèrdues milionàries. Aquest és només un dels molts sectors afectats; des del transport fins a la sanitat, tots estan exposats a interrupcions, robatori d’informació i conseqüències reguladores.