Els hospitals i centres sanitaris s'han convertit en un dels principals objectius dels ciberdelinqüents. Només a Espanya, els atacs de ransomware han crescut més d'un 116%, mentre que la digitalització de l'assistència sanitària ha multiplicat el nombre de dispositius connectats a la xarxa.

El problema va molt més enllà d'una pèrdua econòmica. Un ciberatac pot deixar fora de servei sistemes crítics, impedir l'accés als historials clínics o comprometre dades especialment sensibles de milers de pacients.

Per això, cada vegada més organitzacions sanitàries es pregunten com protegir les seves infraestructures, reduir el risc de patir un incident i complir les exigències de normatives com el RGPD o la Directiva NIS2.

Si, com a CEO o responsable de la presa de decisions de la teva empresa, et digués que la majoria de les auditories de ciberseguretat tradicionals que paguen les companyies no serveixen per evitar un atac informàtic real, probablement et sonaria a provocació. Tanmateix, és la realitat amb què ens trobem cada dia. Moltes organitzacions inverteixen milers d'euros en avaluacions teòriques de més de dues-centes pàgines, plenes de llistes de verificació i indicadors en verd, per acabar patint un segrest de dades o la caiguda de les seves plataformes mesos després. Una llista de comprovació sobre el paper mai no ha aturat un ciberdelinqüent.

Les petites i mitjanes empreses concentren prop del 43 % dels ciberatacs, però moltes continuen delegant tota la gestió tecnològica en una única persona o en un departament IT sense coneixements especialitzats en ciberseguretat.

A causa de l'increment dels ciberatacs, cada vegada són més els CEOs que decideixen invertir en ciberseguretat. Tot i això, una de les preguntes que sovint es plantegen és: és millor comptar amb un informàtic intern o amb un servei de ciberseguretat gestionada? La resposta no depèn només del cost, sinó també del nivell de protecció, prevenció i resiliència que necessita l'empresa.

La ciberseguretat s'ha convertit en una inversió imprescindible dins dels pressupostos anuals d'una empresa. Això no es deu només a l'increment dels ciberatacs, amb un augment del 55 % interanual dels incidents de ransomware a Europa durant la primera meitat del 2026, sinó també perquè representa un avantatge competitiu: millora la reputació i la imatge de marca, incrementa la confiança dels clients, fomenta la col·laboració entre proveïdors i socis i, sobretot, garanteix la continuïtat de l'activitat, evitant la paralització de l'empresa en cas d'incident.

Tanmateix, no totes les solucions i serveis de ciberseguretat cobreixen les necessitats reals d'una empresa. Disposar d'endpoints o de solucions antiphishing ja no és suficient per afirmar que «estem protegits». Avui dia, la ciberseguretat implica una estratègia global que inclou plans de resposta davant d'incidents, la capacitat de complir amb la normativa vigent i futura, com ara l'ENS o la NIS2, i la monitorització 24/7. Una empresa que actualment no pugui complir aquests requisits, en realitat, no està protegida.

Com a CEO o responsable de prendre les decisions estratègiques i tecnològiques d'una empresa, com pots saber què necessites i quin és el proveïdor més adequat si no disposes d'un departament intern? La resposta és plantejant les preguntes següents.

Durant anys, el GPS s'ha considerat una infraestructura silenciosa i indiscutible. En la gestió de flotes, la seva fiabilitat es donava per descomptada: si un vehicle apareixia al mapa, es donava per fet que era exactament allà on el sistema indicava. Aquesta premissa comença a trencar-se.

Les clíniques d’estètica i els centres de bellesa gestionen diàriament una gran quantitat d’informació personal dels seus clients. Més enllà de dades identificatives com noms, telèfons o correus electrònics, aquests negocis solen tractar informació especialment sensible relacionada amb la salut, tractaments mèdics, historial clínic, fotografies d’evolució i, en molts casos, dades biomètriques.

Des de l’entrada en vigor del Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) i la Llei Orgànica de Protecció de Dades i Garantia dels Drets Digitals (LOPDGDD), la protecció d’aquesta informació ha passat de ser una obligació administrativa a convertir-se en un element crític per a la continuïtat del negoci, la reputació corporativa i la confiança del client. Les dades de salut estan considerades una categoria especial de dades personals i requereixen un nivell de protecció superior al d’altres tractaments habituals.

A més, la creixent digitalització del sector estètic ha incrementat la superfície d’exposició davant d’amenaces com el ransomware, accessos no autoritzats, robatori de credencials, filtracions d’informació i errors humans. La combinació decompliment normatiu i ciberseguretat s’ha convertit en un requisit indispensable per a qualsevol empresa que gestioni informació de pacients o clients.

El 48% de les empreses ha patit bretxes de seguretat originades per dispositius personals durant l’últim any, i més del 75% dels incidents continuen estant relacionats amb el factor humà.

El legacy software, també conegut com a programari heretat, és un dels grans reptes invisibles en la gestió de les infraestructures tecnològiques actuals. Tot i que a simple vista pot semblar una solució estable —“si funciona, no ho toquis”—, la realitat és que aquest tipus de sistemes pot convertir-se en una porta oberta a vulnerabilitats crítiques de ciberseguretat, problemes de compatibilitat i riscos operatius significatius.

En l’ecosistema actual de la ciberseguretat, existeix una paradoxa fascinant i alhora aterridora: mentre les empreses inverteixen milers d’euros en tallafocs de nova generació, sistemes de detecció d’intrusions i xifrat de dades, la bretxa de seguretat més habitual continua sent un simple correu electrònic ben redactat. No parlem de virus complexos ni d’atacs de força bruta, sinó d’enginyeria social. Dins d’aquesta disciplina, el CEO Fraud (frau del CEO) s’ha consolidat com l’estafa més lucrativa i perillosa per al teixit empresarial espanyol.

El 2025, el retail ja no competeix només per preu o producte, sinó per una cosa molt més bàsica: estar sempre disponible. En campanyes com el Black Friday o les rebaixes, una caiguda de sistemes pot suposar fàcilment pèrdues de 5.000 euros per minut. I en un entorn on tots els canals de venda estan connectats, no afecta només la botiga online: també pot bloquejar l’estoc, paralitzar els TPV físics i trencar tota l’operativa en temps real.

L’any 2024, els ciberatacs contra el sector agroalimentari van augmentar un 35%, afectant cooperatives, indústries processadores i distribuïdors. Això implica que una part creixent de l’operativa del sector ja es desenvolupa en entorns digitals exposats a amenaces que poden comprometre dades, processos i la continuïtat del negoci.

En una cooperativa agrícola, un ciberatac no es tradueix només en pèrdua de dades, sinó en interrupcions de campanyes, bloquejos en la distribució o interrupcions de sistemes que poden paralitzar l’activitat empresarial. Per prevenir aquest tipus de situacions, les polítiques de ciberseguretat esdevenen un element essencial per garantir la continuïtat del negoci.

El 2024, el sector financer va tornar a concentrar prop d’una quarta part de les bretxes de seguretat registrades a nivell global, consolidant-se com un dels principals objectius del cibercrim.