La compra en línia és un dels mètodes més habituals avui dia. Actualment es duen a terme milions de transaccions, per això és fonamental garantir la integritat i la seguretat de les dades personals i financeres dels usuaris. Tanmateix, de la mateixa manera que evolucionen les mesures de ciberseguretat, també ho fan els ciberatacs. En aquest context, els atacs Magecart, també coneguts com a atacs de formjacking, s’han consolidat com una de les amenaces més persistents i sofisticades dirigides a botigues en línia i plataformes de pagament.

El ransomware s’ha consolidat en els últims anys com una de les amenaces més greus per a les infraestructures informàtiques a nivell mundial. En aquest context, la indústria alimentària ha demostrat ser especialment vulnerable. Tradicionalment centrada en l’eficiència operativa i la logística, moltes empreses del sector havien relegat la ciberseguretat a un segon pla. No obstant això, l’augment exponencial d’atacs ha obligat a un replantejament urgent de les estratègies de defensa digital. L’atac sofert per JBS Foods el 2021 no només va ser un dels més mediàtics, sinó també un cas paradigmàtic que va revelar vulnerabilitats estructurals en una de les majors empreses càrniques del món.

Durant molts anys, la preocupació per la seguretat informàtica s’ha centrat gairebé exclusivament en els entorns digitals: llocs web, plataformes d’e-Commerce, bases de dades al núvol, etc. No obstant això, l’ecosistema del comerç modern també inclou un component físic cada cop més digitalitzat. A les botigues físiques, dispositius com els datàfons (terminis de punt de venda) i les xarxes Wi-Fi tenen un paper clau en l’experiència del client i en l’eficiència operativa. Però, igual que en el món online, aquests sistemes també poden convertir-se en objectiu dels ciberdelinqüents i dels seus ciberatacs.

Un dels grans reptes a l’hora d’abordar la ciberseguretat és dimensionar el cost real d’un atac. No només es tracta de pèrdues directes com la interrupció del servei o el frau econòmic, sinó també de costos secundaris com multes regulatòries, despeses legals, dany reputacional i fugida de clients.

A ESED hem desenvolupat una eina pràctica per facilitar aquesta tasca: la nostra calculadora de cost de ciberatac. Amb ella pots introduir dades específiques del teu negoci, com la mida, el volum de clients i el tipus d’informació gestionada, per obtenir una estimació de l’impacte econòmic que un atac podria ocasionar a la teva botiga.

En els darrers anys, Espanya ha escalat posicions en el rànquing europeu de països més afectats pel ransomware. Segons l’informe d’amenaces de l’Agència de la Unió Europea per a la Ciberseguretat (ENISA), el nostre país es troba entre els més atacats del continent, amb un notable augment d’incidents en sectors estratègics, entre els quals destaca el sector agroalimentari.

El ransomware, aquella temuda forma de malware que xifra la informació de les víctimes per exigir un rescat, ha deixat de ser una amenaça genèrica per convertir-se en atacs dirigits i ben estructurats. El 2024, s’ha detectat un creixement del 35 % en ciberatacs a organitzacions agrícoles, cooperatives, indústries processadores i distribuïdors de productes alimentaris.

I és que els ciberdelinqüents han identificat una veritat incòmoda: el sector agroalimentari no es pot permetre aturar-se. Això converteix les empreses del sector en objectius rendibles, ja que davant d’una paralització de la producció, l’urgència per recuperar dades i infraestructures pot portar al pagament del rescat.

En el vertiginós món de la biotecnologia, on la innovació avança a passos gegants, la seguretat de la informació s’ha convertit en una prioritat ineludible. Les empreses biotecnològiques gestionen dades extremadament sensibles: des d’investigacions pioneres fins a informació genètica de pacients. Protegir aquests actius no és només una qüestió de compliment normatiu, sinó una necessitat per garantir la continuïtat del negoci i la confiança dels stakeholders.

La indústria alimentària ha experimentat una transformació digital ràpida en els darrers anys. Des de sistemes automatitzats de producció fins a plataformes de gestió de la cadena de subministrament, la tecnologia ha millorat l’eficiència. Tot i això, aquesta digitalització també ha convertit les empreses del sector en objectius atractius per als ciberatacs.

En aquest article mostrarem els ciberatacs més comuns a la indústria alimentària, casos reals que han impactat el sector i estratègies efectives per prevenir i resoldre incidents de ciberseguretat.

La indústria alimentària està vivint una digitalització impactant. Les plantes de producció són cada vegada més intel·ligents i connectades, estenent els sistemes de traçabilitat i automatització a tota la cadena de subministrament. Aquesta evolució tecnològica ha optimitzat l’eficiència, però també ha transformat la ciberseguretat d’un requisit tècnic a un factor estratègic clau per protegir la continuïtat del negoci.

La protecció de dades genòmiques i d’investigació és essencial per a les empreses biotecnològiques, donat el valor i la sensibilitat de la informació que gestionen. Implementar estratègies de ciberseguretat adequades no només protegeix la propietat intel·lectual, sinó que també garanteix la confiança de pacients, inversors, proveïdors i col·laboradors.

El sector Biotech és una de les indústries més innovadores i de major creixement dels últims anys. Aquestes, en treballar amb dades genètiques, desenvolupar medicaments i investigar noves teràpies, són un blanc atractiu per als ciberdelinqüents.

El 2026, la biotecnologia continuarà sent un dels sectors més estratègics i exposats a ciberamenaces. Les empreses biotech gestionen la informació més valuosa de la ciència moderna: dades genètiques, resultats d’assaigs clínics, algoritmes d’investigació i patents. Protegir aquesta informació és protegir el nucli de la innovació.

La ciberseguretat ja no és només un requisit tècnic o normatiu; s’ha convertit en un factor clau per generar confiança davant d’inversors, socis i pacients. En un entorn on el progrés es mesura en dades, la seva protecció és una prioritat estratègica.

Preveure, identificar i mitigar amenaces abans que puguin causar danys significatius a una empresa i de manera automàtica és l’objectiu de la ciberseguretat proactiva. Aquesta es caracteritza per la capacitat de detectar atacs abans que succeeixin, reduint al mínim les vulnerabilitats dels sistemes informàtics.