Quan es menciona la implantació d’un SOC (Centre d’Operacions de Seguretat), moltes empreses logístiques l’associen immediatament a una infraestructura complexa i costosa, pensada únicament per a grans corporacions. Analistes treballant en torns continus, eines avançades i grans inversions tecnològiques formen part d’aquesta imatge que, durant anys, ha definit aquest tipus de capacitats de ciberseguretat.

La transformació digital ha multiplicat les oportunitats de negoci, però també ha incrementat els riscos associats a la seguretat de la informació i a la gestió interna de les organitzacions. Avui dia, els accessos no autoritzats i el frau intern representen dues de les amenaces més complexes per a empreses de qualsevol mida, ja que sovint s’originen dins de la mateixa organització i poden passar desapercebuts durant llargs períodes.

El període 2024-2025 va confirmar el phishing com un dels principals vectors de ciberatac a nivell global. Després d’un lleuger descens el 2024, el 2025 els atacs van tornar a superar el milió per trimestre, assolint més de 1.130.000 en el segon trimestre i consolidant aquesta xifra com a nova referència.

Més enllà del volum, el seu impacte és estructural: el 37% de les bretxes globals s’inicien mitjançant phishing o programari maliciós associat, fet que el manté com a porta d’entrada prioritària en incidents crítics.

En l’àmbit financer, entre el 59% i el 66% dels casos de ransomware i extorsió comencen amb campanyes de phishing, mentre que el pretexting i el BEC representen entre el 24% i el 25% dels atacs financers, reforçant el seu paper com a origen habitual de pèrdues econòmiques rellevants.

El sector legal gestiona molta informació confidencial i dades sensibles que cal protegir, com ara: contractes, processos judicials, operacions corporatives, dades financeres, estratègies de negociació, entre altra informació personal i empresarial, la qual cosa converteix els despatxos en un objectiu per als ciberdelinqüents. Com més valuosa és la documentació, més alta serà la recompensa i la quantitat econòmica que els atacants poden exigir per recuperar-la.

Els ciberatacs als despatxos van augmentar un 57 % el 2025, i els serveis professionals (principalment firmes legals) van concentrar el 22 % dels atacs de ransomware. Aquestes dades demostren que protegir la informació i garantir la continuïtat del despatx ha de ser una prioritat per assegurar l’operativitat i prevenir la fugida de dades i informació.

Més del 100 % d’increment en els ciberatacs contra transport i logística en els darrers anys i més del 60 % dels incidents dirigits a interrompre la cadena de subministrament confirmen una realitat clara: l’alt impacte econòmic i la forta interconnexió tecnològica del sector estan convertint els operadors logístics en un dels objectius més atractius i valuosos per als ciberatacs.

En aquest context, la ciberseguretat ja no és un aspecte tècnic aïllat, sinó un element clau per garantir la continuïtat operativa. Implementar un pla de ciberseguretat integral en operadors logístics no és només una mesura preventiva, és una necessitat per protegir processos crítics i evitar interrupcions a la cadena de subministrament.

El sector legal se ha convertido en uno de los objetivos más codiciados por los ciberdelincuentes en la última década. Los bufetes de abogados y departamentos jurídicos manejan información extremadamente sensible, desde datos personales de clientes hasta estrategias de litigio y comunicaciones confidenciales, lo que los sitúa en el punto de mira de ciberataques. 

La ciberseguretat ha evolucionat i ja no pot basar-se en reaccionar quan el problema ja és visible. Les amenaces canvien cada dia i, quan un atac es detecta, sovint és perquè l’impacte ja s’ha produït i el negoci ja s’ha vist afectat. Per aquest motiu, cada vegada més empreses aposten per la monitorització contínua i el manteniment proactiu per detectar riscos a temps i protegir els sistemes abans que es produeixi un incident.

En el sector logístic, la manipulació de productes ja no es limita només a magatzems o rutes físiques. Avui, gran part del risc neix dels propis sistemes informàtics: un sensor IoT alterat, un TMS manipulat, una etiqueta falsificada digitalment o una desviació de ruta provocada per un ciberatac poden comprometre la mercaderia sense que ningú s’adoni.

Quan parlem de punts de venda (TPV o POS, per les seves sigles en anglès) ens referim als sistemes, maquinari i programari que permeten processar pagaments amb targeta en comerços, botigues, restaurants, etc. Aquests sistemes gestionen informació molt sensible, com les dades de la targeta (banda magnètica o xip), el titular i els detalls de la transacció. Això converteix els TPV en un blanc molt atractiu per als ciberdelinqüents.

La transformació digital en els laboratoris ha portat una dependència creixent de sistemes de control computaritzats, software analític, plataformes LIMS, infraestructura IoT científica i instrumentació connectada d’última generació. Tot i aquests avenços, continua sent habitual trobar equips crítics que funcionen amb sistemes operatius obsolets, firmware desactualitzat o aplicacions que fa anys que van deixar de rebre suport del fabricant.