De cara a 2027, les empreses hauran d’afrontar un escenari en què la intel·ligència artificial facilita atacs cada vegada més sofisticats, mentre que la regulació exigeix una major capacitat de prevenció, detecció i resposta.

La ciberseguretat serà cada vegada menys una qüestió exclusivament tècnica. Per a moltes organitzacions, serà una condició necessària per mantenir l’activitat, complir amb les seves obligacions i demostrar a clients i proveïdors que disposen de mesures de seguretat adequades.

El repte no serà únicament protegir-se davant de noves amenaces, sinó demostrar que les mesures de seguretat funcionen, que els riscos estan controlats i que l’organització pot respondre quan es produeix un incident. Per això, anticipar-se a aquestes tendències serà clau per definir on invertir i quines capacitats reforçar durant els pròxims anys.

Un titular cridaner, una notícia aparentment urgent o un enllaç que promet informació exclusiva poden semblar inofensius. Tanmateix, en un entorn corporatiu també es poden utilitzar com a punt d’entrada per a atacs d’enginyeria social.

Un web corporatiu és molt més que un aparador digital. En moltes empreses representa la porta d'entrada a clients, aplicacions internes, plataformes al núvol i fins i tot bases de dades amb informació confidencial.

Per això, una vulnerabilitat sense detectar pot convertir-se en l'origen d'un robatori d'informació, un atac de ransomware o una interrupció del servei. No és casualitat que el cost mitjà d'una bretxa de dades ja arribi als 4,88 milions de dòlars a escala mundial, mentre que una aturada provocada per un ciberatac pot suposar pèrdues d'entre 4.000 i 7.500 euros per minut.

Auditar periòdicament la seguretat d'un web permet detectar vulnerabilitats abans que siguin explotades i reduir considerablement el risc de patir un incident.

El phishing impulsat per la Intel·ligència Artificial ha convertit els correus fraudulents en missatges pràcticament indistingibles dels legítims. En només dos anys, aquest tipus d'atacs ha augmentat un 466 % a Espanya i s'ha consolidat com una de les principals amenaces per a les empreses.

El sector cosmètic s'està convertint en un dels objectius prioritaris dels ciberdelinqüents. L'intercanvi constant d'informació amb proveïdors i clients, les operacions econòmiques diàries i la gestió de dades sensibles fan que un únic correu fraudulent pugui comprometre pagaments, comandes, fórmules o informació personal.

Els hospitals i centres sanitaris s'han convertit en un dels principals objectius dels ciberdelinqüents. Només a Espanya, els atacs de ransomware han crescut més d'un 116%, mentre que la digitalització de l'assistència sanitària ha multiplicat el nombre de dispositius connectats a la xarxa.

El problema va molt més enllà d'una pèrdua econòmica. Un ciberatac pot deixar fora de servei sistemes crítics, impedir l'accés als historials clínics o comprometre dades especialment sensibles de milers de pacients.

Per això, cada vegada més organitzacions sanitàries es pregunten com protegir les seves infraestructures, reduir el risc de patir un incident i complir les exigències de normatives com el RGPD o la Directiva NIS2.

Si, com a CEO o responsable de la presa de decisions de la teva empresa, et digués que la majoria de les auditories de ciberseguretat tradicionals que paguen les companyies no serveixen per evitar un atac informàtic real, probablement et sonaria a provocació. Tanmateix, és la realitat amb què ens trobem cada dia. Moltes organitzacions inverteixen milers d'euros en avaluacions teòriques de més de dues-centes pàgines, plenes de llistes de verificació i indicadors en verd, per acabar patint un segrest de dades o la caiguda de les seves plataformes mesos després. Una llista de comprovació sobre el paper mai no ha aturat un ciberdelinqüent.

Qualsevol CEO que hagi revisat el pressupost de ciberseguretat de la seva empresa s'ha trobat, en algun moment, amb les mateixes tres sigles: MDR, SOC i, tot i ser una tecnologia més antiga però encara present en molts contractes, l'antivirus tradicional. Els proveïdors parlen de «protecció integral» i «detecció avançada» gairebé sense diferenciar-les, fet que converteix una decisió amb implicacions econòmiques i legals molt concretes en un acte de fe envers el comercial de torn. La realitat és que aquests tres models no són intercanviables ni competeixen en el mateix terreny: responen a necessitats diferents, tenen estructures de cost radicalment diferents i, sobretot, ofereixen nivells de protecció molt desiguals.

Cada vegada més empreses inverteixen en ciberseguretat, però moltes continuen fent-ho només quan pateixen un problema. Tanmateix, els ciberatacs no només generen pèrdues econòmiques, sinó que també poden paralitzar l'activitat, afectar la reputació de l'empresa i comprometre informació crítica.

La Directiva NIS2 amplia el nombre d'organitzacions obligades a implantar mesures de ciberseguretat a tota la Unió Europea. El seu objectiu és reforçar la protecció dels sectors essencials i millorar la resiliència davant d'unes amenaces digitals cada vegada més freqüents i sofisticades.

Les petites i mitjanes empreses concentren prop del 43 % dels ciberatacs, però moltes continuen delegant tota la gestió tecnològica en una única persona o en un departament IT sense coneixements especialitzats en ciberseguretat.

A causa de l'increment dels ciberatacs, cada vegada són més els CEOs que decideixen invertir en ciberseguretat. Tot i això, una de les preguntes que sovint es plantegen és: és millor comptar amb un informàtic intern o amb un servei de ciberseguretat gestionada? La resposta no depèn només del cost, sinó també del nivell de protecció, prevenció i resiliència que necessita l'empresa.

La ciberseguretat s'ha convertit en una inversió imprescindible dins dels pressupostos anuals d'una empresa. Això no es deu només a l'increment dels ciberatacs, amb un augment del 55 % interanual dels incidents de ransomware a Europa durant la primera meitat del 2026, sinó també perquè representa un avantatge competitiu: millora la reputació i la imatge de marca, incrementa la confiança dels clients, fomenta la col·laboració entre proveïdors i socis i, sobretot, garanteix la continuïtat de l'activitat, evitant la paralització de l'empresa en cas d'incident.

Tanmateix, no totes les solucions i serveis de ciberseguretat cobreixen les necessitats reals d'una empresa. Disposar d'endpoints o de solucions antiphishing ja no és suficient per afirmar que «estem protegits». Avui dia, la ciberseguretat implica una estratègia global que inclou plans de resposta davant d'incidents, la capacitat de complir amb la normativa vigent i futura, com ara l'ENS o la NIS2, i la monitorització 24/7. Una empresa que actualment no pugui complir aquests requisits, en realitat, no està protegida.

Com a CEO o responsable de prendre les decisions estratègiques i tecnològiques d'una empresa, com pots saber què necessites i quin és el proveïdor més adequat si no disposes d'un departament intern? La resposta és plantejant les preguntes següents.

Un incident de ciberseguretat en el sector beauty significa una interrupció directa dels ingressos, la reputació i la continuïtat operativa.

A Espanya, el cost mitjà d'una bretxa de seguretat arriba als 3,9 milions de dòlars, mentre que una aturada operativa pot generar pèrdues d'entre 4.000 i 7.500 euros per minut. El factor humà és present en el 75% dels incidents, fet que incrementa el risc de ciberatac.