La Directiva NIS2 amplia el nombre d'organitzacions obligades a implantar mesures de ciberseguretat a tota la Unió Europea. El seu objectiu és reforçar la protecció dels sectors essencials i millorar la resiliència davant d'unes amenaces digitals cada vegada més freqüents i sofisticades.

Les petites i mitjanes empreses concentren prop del 43 % dels ciberatacs, però moltes continuen delegant tota la gestió tecnològica en una única persona o en un departament IT sense coneixements especialitzats en ciberseguretat.

A causa de l'increment dels ciberatacs, cada vegada són més els CEOs que decideixen invertir en ciberseguretat. Tot i això, una de les preguntes que sovint es plantegen és: és millor comptar amb un informàtic intern o amb un servei de ciberseguretat gestionada? La resposta no depèn només del cost, sinó també del nivell de protecció, prevenció i resiliència que necessita l'empresa.

Un incident de ciberseguretat en el sector beauty significa una interrupció directa dels ingressos, la reputació i la continuïtat operativa.

A Espanya, el cost mitjà d'una bretxa de seguretat arriba als 3,9 milions de dòlars, mentre que una aturada operativa pot generar pèrdues d'entre 4.000 i 7.500 euros per minut. El factor humà és present en el 75% dels incidents, fet que incrementa el risc de ciberatac.

Durant anys, el GPS s'ha considerat una infraestructura silenciosa i indiscutible. En la gestió de flotes, la seva fiabilitat es donava per descomptada: si un vehicle apareixia al mapa, es donava per fet que era exactament allà on el sistema indicava. Aquesta premissa comença a trencar-se.

Nota de vigència. Aquest article s'ha redactat amb informació actualitzada a 25 de juny de 2026. La transposició de la NIS2 està en curs i el marc tècnic de referència s'està renovant, de manera que algunes dades poden canviar. Anirem ampliant i actualitzant aquesta informació a mesura que es publiquin novetats.

La indústria s'enfronta a una amenaça constant: un ciberatac pot paralitzar la producció i generar pèrdues d'entre 4.000 i 7.500 euros per minut. Més enllà de l'impacte econòmic, un incident també pot afectar l'operativitat, la reputació i la continuïtat del negoci.

En aquest escenari, la creixent connexió entre els sistemes corporatius i els entorns de producció exigeix mesures de protecció específiques. Comprendre les diferències entre la seguretat IT i OT és fonamental per reduir riscos i protegir l'activitat industrial.

L'ús de la Intel·ligència Artificial en entorns empresarials creix a gran velocitat: el 92% de les entitats financeres ja la utilitzen en operacions crítiques i més del 87% de les organitzacions pateixen ciberatacs potenciats per IA.

Les clíniques d’estètica i els centres de bellesa gestionen diàriament una gran quantitat d’informació personal dels seus clients. Més enllà de dades identificatives com noms, telèfons o correus electrònics, aquests negocis solen tractar informació especialment sensible relacionada amb la salut, tractaments mèdics, historial clínic, fotografies d’evolució i, en molts casos, dades biomètriques.

Des de l’entrada en vigor del Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) i la Llei Orgànica de Protecció de Dades i Garantia dels Drets Digitals (LOPDGDD), la protecció d’aquesta informació ha passat de ser una obligació administrativa a convertir-se en un element crític per a la continuïtat del negoci, la reputació corporativa i la confiança del client. Les dades de salut estan considerades una categoria especial de dades personals i requereixen un nivell de protecció superior al d’altres tractaments habituals.

A més, la creixent digitalització del sector estètic ha incrementat la superfície d’exposició davant d’amenaces com el ransomware, accessos no autoritzats, robatori de credencials, filtracions d’informació i errors humans. La combinació decompliment normatiu i ciberseguretat s’ha convertit en un requisit indispensable per a qualsevol empresa que gestioni informació de pacients o clients.

El 48% de les empreses ha patit bretxes de seguretat originades per dispositius personals durant l’últim any, i més del 75% dels incidents continuen estant relacionats amb el factor humà.

El legacy software, també conegut com a programari heretat, és un dels grans reptes invisibles en la gestió de les infraestructures tecnològiques actuals. Tot i que a simple vista pot semblar una solució estable —“si funciona, no ho toquis”—, la realitat és que aquest tipus de sistemes pot convertir-se en una porta oberta a vulnerabilitats crítiques de ciberseguretat, problemes de compatibilitat i riscos operatius significatius.

Actualment, més del 75% de les bretxes de seguretat estan relacionades amb errors de factor humà. A mesura que les empreses reforcen els seus sistemes de protecció, els ciberdelinqüents dirigeixen els seus atacs, sobretot als empleats de les empreses, explotant els seus hàbits quotidians per aconseguir una taxa d’èxit més elevada, aprofitant la manca de coneixement.

La intel·ligència artificial generativa ja està integrada en l’entorn empresarial i, el 2025, el 87% de les empreses globals van ser exposades a ciberatacs potenciats per IA. La seva adopció millora la productivitat, però també amplia la superfície d’exposició si no es controla correctament el tractament de les dades.