El sector biotech actual depèn d’entorns digitals interconnectats i gran part del cicle de recerca es recolza en aplicacions desplegades al núvol.

Preparar-se per a una auditoria de compliment de l’Esquema Nacional de Seguridad (ENS) és un procés que va molt més enllà de recopilar documents i obtenir un certificat. Requereix una planificació adequada, la implantació real de controls de seguretat i un enfocament de millora contínua en la gestió de la seguretat de la informació. Una auditoria ENS no només verifica el compliment normatiu, sinó també l’efectivitat de les mesures de seguretat aplicades als sistemes d’informació d’una organització.

El sector legal gestiona molta informació confidencial i dades sensibles que cal protegir, com ara: contractes, processos judicials, operacions corporatives, dades financeres, estratègies de negociació, entre altra informació personal i empresarial, la qual cosa converteix els despatxos en un objectiu per als ciberdelinqüents. Com més valuosa és la documentació, més alta serà la recompensa i la quantitat econòmica que els atacants poden exigir per recuperar-la.

Des de l’entrada en vigor del Reglament General de Protecció de Dades el 2018, el marc normatiu europeu ha continuat evolucionant per adaptar-se a la transformació digital, el creixement dels serveis en línia i l’ús intensiu de tecnologies avançades. En els darrers anys, la Unió Europea ha reforçat la seva estratègia digital amb noves regulacions orientades a garantir un ús responsable de la tecnologia i una protecció més sòlida de les dades personals.

En una societat cada cop més digitalitzada i tecnològica, les organitzacions, tant públiques com privades, han d’entendre quins marcs normatius i estàndards estan obligades a aplicar per protegir la informació, complir la legislació i generar confiança amb clients i socis. Entre aquestes referències, l’Esquema Nacional de Seguretat (ENS) ocupa un lloc central a Espanya, mentre que altres marcs com ISO 27001, els desenvolupats per NIST o el Reglament General de Protecció de Dades (GDPR) tenen un abast més ampli o diferent.

Actualment, la majoria de les empreses depenen de la seva infraestructura tecnològica i dels actius digitals per operar amb normalitat: correu electrònic, ERP, còpies de seguretat, accés remot, plataformes al núvol, seguretat informàtica, compliment normatiu, entre altres eines i programari.

Per garantir el funcionament d’aquest programari i l’operativitat de l’empresa, és imprescindible comptar amb un departament o proveïdor informàtic (IT). En la majoria de casos, les organitzacions trien el seu proveïdor IT basant-se principalment en el cost o en la proximitat, sense donar importància a altres aspectes rellevants com la ciberseguretat o com pot afectar a l’activitat empresarial.

Implementar l’Esquema Nacional de Seguretat (ENS) en una organització és un procés rigorós que exigeix planificació, execució tècnica i control continu. L’ENS és un marc legal obligatori a Espanya per a entitats del sector públic i per a les privades que gestionen dades sensibles o presten serveis per a l’administració, amb l’objectiu de garantir que la informació i els serveis electrònics siguin gestionats sota requisits de seguretat clars i homogènies.

La indústria agroalimentària està vivint una transformació profunda impulsada per la digitalització dels seus processos. Sistemes de gestió de la producció, plataformes de traçabilitat, control de qualitat, automatització i connexió amb proveïdors i distribuïdors s’han convertit en peces clau per millorar l’eficiència, reduir costos i garantir la seguretat alimentària.

L’Esquema Nacional de Seguretat (ENS) és el marc normatiu espanyol que estableix els principis, requisits mínims i nivells de seguretat aplicables als sistemes d’informació en el sector públic i a les empreses que gestionen informació sensible o col·laboren amb l’Administració. L’objectiu de l’ENS és protegir la informació i els serveis digitals davant amenaces, garantint la confidencialitat, integritat, disponibilitat, autenticitat i traçabilitat de les dades.

Un element clau de l’ENS són els seus tres nivells de seguretat (Baix, Mig i Alt) que determinen les mesures de protecció que cada organització ha d’implementar segons l’impacte potencial d’una incidència de seguretat. A continuació, detallem cada nivell amb exemples pràctics per a empreses.

Les eines de seguretat són fonamentals, però la seva eficàcia depèn en gran mesura de com s’utilitzen en el dia a dia. En la majoria dels incidents, el ciberdelinqüent no trenca sistemes, sinó que aprofita hàbits insegurs, contrasenyes dèbils, sessions obertes o enllaços clicats sense verificar.

Per això, hem de tenir en compte les polítiques de ciberseguretat per a empleats, les quals regulen una sèrie de normes clares per protegir la informació, els sistemes i, el més important, la continuïtat del negoci en cada acció quotidiana.

Actualment, cap organització que gestioni informació, sistemes crítics o serveis digitals es pot permetre ignorar els requisits de seguretat exigits per la normativa. L’increment dels ciberatacs, l’externalització de serveis tecnològics i la dependència de tercers han convertit el compliment en ciberseguretat en un factor crític per a la continuïtat del negoci.

El panorama de la ciberseguretat el 2025 reflecteix un augment constant de la sofisticació i la freqüència dels atacs. La digitalització accelerada, la dependència d’infraestructures connectades i el creixement exponencial de dades sensibles han convertit moltes organitzacions en objectius estratègics per als ciberdelinqüents. Comprendre quins sectors són més vulnerables i per què permet a empreses i administracions anticipar riscos, prioritzar defenses i garantir la continuïtat del negoci davant amenaces cada cop més dirigides.

En aquest context, les dades del 2025 mostren que els atacs no es distribueixen de manera uniforme: certs sectors concentren la major part de l’activitat maliciosa, mentre que altres, tot i ser menys visibles, no estan exempts de risc.