Cada vegada més empreses exigeixen als seus proveïdors demostrar que protegeixen adequadament la informació que gestionen. No és una qüestió menor: segons l’informe Cost of a Data Breach 2026 d’IBM i Ponemon Institute, el cost mitjà mundial d’una vulneració de dades va assolir els 4,99 milions de dòlars, un 12 % més que l’any anterior. Aquesta realitat ha convertit la ciberseguretat en un factor clau per mantenir la confiança de clients i socis.

A Espanya, els ciberatacs van augmentar un 66 % durant el primer trimestre de 2025 respecte del mateix període de l’any anterior. A més, una interrupció de l’activitat pot suposar entre 4.000 i 7.500 euros per minut, mentre que les empreses triguen un 25 % més del previst a recuperar-se després d’un incident.

La Directiva NIS2 amplia el nombre d'organitzacions obligades a implantar mesures de ciberseguretat a tota la Unió Europea. El seu objectiu és reforçar la protecció dels sectors essencials i millorar la resiliència davant d'unes amenaces digitals cada vegada més freqüents i sofisticades.

Nota de vigència. Aquest article s'ha redactat amb informació actualitzada a 20 de juliol de 2026. La transposició de la NIS2 està en curs i el marc tècnic de referència s'està renovant, de manera que algunes dades poden canviar. Anirem ampliant i actualitzant aquesta informació a mesura que es publiquin novetats.

Preparar-se per a una auditoria de compliment de l’Esquema Nacional de Seguridad (ENS) és un procés que va molt més enllà de recopilar documents i obtenir un certificat. Requereix una planificació adequada, la implantació real de controls de seguretat i un enfocament de millora contínua en la gestió de la seguretat de la informació. Una auditoria ENS no només verifica el compliment normatiu, sinó també l’efectivitat de les mesures de seguretat aplicades als sistemes d’informació d’una organització.

En una societat cada cop més digitalitzada i tecnològica, les organitzacions, tant públiques com privades, han d’entendre quins marcs normatius i estàndards estan obligades a aplicar per protegir la informació, complir la legislació i generar confiança amb clients i socis. Entre aquestes referències, l’Esquema Nacional de Seguretat (ENS) ocupa un lloc central a Espanya, mentre que altres marcs com ISO 27001, els desenvolupats per NIST o el Reglament General de Protecció de Dades (GDPR) tenen un abast més ampli o diferent.

Implementar l’Esquema Nacional de Seguretat (ENS) en una organització és un procés rigorós que exigeix planificació, execució tècnica i control continu. L’ENS és un marc legal obligatori a Espanya per a entitats del sector públic i per a les privades que gestionen dades sensibles o presten serveis per a l’administració, amb l’objectiu de garantir que la informació i els serveis electrònics siguin gestionats sota requisits de seguretat clars i homogènies.

L’Esquema Nacional de Seguretat (ENS) és el marc normatiu espanyol que estableix els principis, requisits mínims i nivells de seguretat aplicables als sistemes d’informació en el sector públic i a les empreses que gestionen informació sensible o col·laboren amb l’Administració. L’objectiu de l’ENS és protegir la informació i els serveis digitals davant amenaces, garantint la confidencialitat, integritat, disponibilitat, autenticitat i traçabilitat de les dades.

Un element clau de l’ENS són els seus tres nivells de seguretat (Baix, Mig i Alt) que determinen les mesures de protecció que cada organització ha d’implementar segons l’impacte potencial d’una incidència de seguretat. A continuació, detallem cada nivell amb exemples pràctics per a empreses.

Actualment, cap organització que gestioni informació, sistemes crítics o serveis digitals es pot permetre ignorar els requisits de seguretat exigits per la normativa. L’increment dels ciberatacs, l’externalització de serveis tecnològics i la dependència de tercers han convertit el compliment en ciberseguretat en un factor crític per a la continuïtat del negoci.