Diferències entre l’ENS i altres normatives internacionals

De Eduard Bardaji el 11.2.2026

<span id="hs_cos_wrapper_name" class="hs_cos_wrapper hs_cos_wrapper_meta_field hs_cos_wrapper_type_text" style="" data-hs-cos-general-type="meta_field" data-hs-cos-type="text" >Diferències entre l’ENS i altres normatives internacionals</span>

En una societat cada cop més digitalitzada i tecnològica, les organitzacions, tant públiques com privades, han d’entendre quins marcs normatius i estàndards estan obligades a aplicar per protegir la informació, complir la legislació i generar confiança amb clients i socis. Entre aquestes referències, l’Esquema Nacional de Seguretat (ENS) ocupa un lloc central a Espanya, mentre que altres marcs com ISO 27001, els desenvolupats per NIST o el Reglament General de Protecció de Dades (GDPR) tenen un abast més ampli o diferent.

Comprendre les seves diferències és clau per definir una estratègia de compliment eficient i adequada als riscos.

Nueva llamada a la acción

Esquema Nacional de Seguretat (ENS): Què es?

L’Esquema Nacional de Seguretat (ENS) és una normativa de compliment obligatori a Espanya que estableix principis, requisits i mesures mínimes per a la protecció de la informació i dels sistemes que donen suport als serveis electrònics i administratius. Està regulat pel Reial Decret 311/2022 i s’aplica a totes les Administracions Públiques i a les empreses que els presten serveis relacionats amb tecnologia i sistemes d’informació.

Els objectius fonamentals de l’ENS són:

  • Assegurar la confidencialitat, integritat i disponibilitat de la informació i dels serveis públics.

  • Crear condicions de confiança en l’ús de sistemes i serveis electrònics.

  • Definir nivells de protecció segons el risc (baix, mig, alt) per aplicar mesures proporcionals.

Aquest marc obliga a classificar els sistemes segons el seu impacte i a aplicar mesures específiques en funció dels nivells. A més, exigeix la definició de polítiques, controls, procediments i la demostració de conformitat.

ISO 27001: Què es?

La ISO/IEC 27001 és una norma internacional publicada per l’Organització Internacional de Normalització (ISO) que especifica els requisits per establir, implementar, mantenir i millorar un Sistema de Gestió de Seguretat de la Informació (SGSI) dins d’una organització. Forma part de la sèrie ISO 27000 i té reconeixement global.

Característiques principales de la ISO 27001

  • Voluntariedad: la adopción de ISO 27001 es generalmente voluntaria, aunque muy recomendada.

  • Aplicabilidad: puede implantarse en cualquier organización, independientemente del sector o tamaño.

  • Certificación: permite obtener una certificación oficial mediante auditoría por un organismo acreditado.

  • Gestión de riesgos: se basa en un proceso de identificación, tratamiento y revisión de riesgos, con mejora continua (ciclo PDCA).

Comparativa: diferències entre l'ENS i la ISO 27001

Encara que ambdós marcs busquen millorar la seguretat de la informació i es poden integrar o complementar, existeixen diferències clau.

Aspectes

ENS

ISO 27001

 

Naturalesa jurídica vs. estàndard internacional

Norma jurídica nacional amb caràcter obligatori per a l’Administració Pública i els seus proveïdors a Espanya.

Estàndard internacional, d’adopció voluntària i aplicable a qualsevol organització a nivell mundial.

 

Àmbit d’aplicació

Específicament per a entorns espanyols vinculats a l’administració.

Aplicable a qualsevol sector o país que vulgui gestionar els seus riscos de seguretat.

 

Obligatorietat i certificació

Obligatori per a entitats públiques i proveïdors; exigeix declaració o certificació.

Voluntària, tot i que permet certificació formal per auditors externs.

 

Nivell de detall i enfocament

L’ENS posa èmfasi en els nivells de protecció segons el risc i en mesures específiques relacionades amb els serveis públics.

La ISO 27001 se centra en estructurar un SGSI complet, amb un enfocament en la millora contínua i la gestió de riscos.

 

Una organització certificada en ISO 27001 està ben posicionada per complir molts requisits de l’ENS, però no necessàriament compleix íntegrament tots ells sense adaptar pràctiques i controls específics.

L'estàndard NIST: guia tècnica o normativa?

L’Institute of Standards and Technology (NIST) dels Estats Units desenvolupa una sèrie de marcs i guies (com el NIST Cybersecurity Framework - CSF o el catàleg NIST SP 800-53) àmpliament utilitzats com a referència per gestionar els riscos de ciberseguretat. A diferència de la ISO 27001:

  • No existeix una certificació oficial universal; les organitzacions es poden autoavaluar o utilitzar auditories internes per demostrar conformitat.

  • Es tracta més d’un marc de referència flexible que no pas d’un estàndard normatiu, amb funcions i categories orientades a protegir actius segons els riscos operatius.

Aspectes

ISO 27001

NIST CSF

 

Certificació

Sí, mitjançant auditor extern.

No hi ha certificació formal.

 

Enfocament

Norma estandarditzada per a la Gestió de Riscos.

Guia de millors pràctiques flexible.

 

Àmbit

Estàndard internacional formal.

Guia adaptable segons el sector.

 

Objectiu principal

Crear un SGSI certificable.

Enfortir controls segons les funcions.

 

El NIST CSF sol ser útil com a punt de partida per a pimes o per enfortir controls tècnics detallats que complementin un SGSI.

GDPR: un reglament de privadesa, no de gestió de seguretat

El Reglament General de Protecció de Dades (GDPR) és una regulació europea per a la protecció de dades personals, amb força de llei a tots els països de la UE des del 2018. Estableix els drets dels individus i les obligacions per a les organitzacions que processen dades personals de ciutadans europeus.

Diferències amb ENS/ISO 27001

  • Enfocament: GDPR protegeix els drets de privadesa i la llibertat individual sobre les dades, mentre que l’ENS i la ISO 27001 se centren en la seguretat de la informació.

  • Obligatorietat: GDPR és una llei aplicable a totes les organitzacions que processen dades personals, independentment del sector o mida.

  • Sancions: imposa multes significatives per incompliment (fins a percentatges del volum de negoci).

  • Certificació: no existeix una certificació oficial obligatòria GDPR, tot i que hi ha mecanismes de certificació i bones pràctiques.

Mentre que GDPR regula com s’han de tractar les dades personals, l’ENS i la ISO 27001 proporcionen marcs per protegir qualsevol tipus d’informació, incloses les dades personals. Ambdós poden ajudar a complir GDPR en termes de seguretat, però no substitueixen els requisits legals específics de privadesa.

És redundant o complementari aplicar diversos marcs?

Les diferents normatives i estàndards sovint es solapen parcialment, però cadascun aporta valor dins del seu àmbit:

  • ISO 27001: estructura un SGSI sòlid amb enfocament en riscos.

  • ENS: adapta aquest control al context legal espanyol dels serveis públics.

  • NIST: ofereix guies tècniques més detallades i prescriptives.

  • GDPR: assegura el respecte dels drets de privadesa i el tractament de dades.

Canalitzar aquests marcs en un programa de compliment integral permet reduir duplicacions i gestionar millor evidències, riscos i auditories, a més de demostrar que l’organització no només protegeix la informació, sinó que també compleix les lleis i genera confiança amb clients i socis.

Entendre les diferències entre l’ENS i altres normatives internacionals com ISO 27001, els marcs NIST i el GDPR és indispensable per a qualsevol empresa que vulgui posicionar-se amb seguretat davant auditors, compradors o clients, especialment quan es treballa amb l’Administració Pública espanyola o en mercats internacionals. Cada marc té un propòsit, un abast i un nivell d’obligatorietat diferents, però la seva integració intel·ligent és la clau per a un enfocament de seguretat i compliment coherent i eficient.