Cada vegada més empreses exigeixen als seus proveïdors demostrar que protegeixen adequadament la informació que gestionen. No és una qüestió menor: segons l’informe Cost of a Data Breach 2026 d’IBM i Ponemon Institute, el cost mitjà mundial d’una vulneració de dades va assolir els 4,99 milions de dòlars, un 12 % més que l’any anterior. Aquesta realitat ha convertit la ciberseguretat en un factor clau per mantenir la confiança de clients i socis.

A Espanya, els ciberatacs van augmentar un 66 % durant el primer trimestre de 2025 respecte del mateix període de l’any anterior. A més, una interrupció de l’activitat pot suposar entre 4.000 i 7.500 euros per minut, mentre que les empreses triguen un 25 % més del previst a recuperar-se després d’un incident.

Un ciberatac pot deixar de ser un problema tècnic en qüestió de minuts. Una interrupció dels sistemes pot afectar la facturació, la producció, la logística, l’atenció al client i l’accés a la informació, mentre l’empresa continua assumint els seus costos habituals.

Una empresa pot passar de funcionar amb normalitat a tenir els seus sistemes bloquejats en qüestió d'hores. Quan un ransomware xifra servidors, equips o unitats compartides, cada minut compta per contenir l'atac, recuperar l'activitat i determinar quina informació pot haver quedat exposada.

El ransomware ja no és només un problema informàtic. A Europa, els atacs de ransomware han augmentat un 116 % en períodes recents, mentre que el cost mitjà d’una bretxa de dades arriba als 3,9 milions de dòlars. A més, una interrupció de l’activitat pot suposar entre 4.000 i 7.500 euros per minut.

De cara a 2027, les empreses hauran d’afrontar un escenari en què la intel·ligència artificial facilita atacs cada vegada més sofisticats, mentre que la regulació exigeix una major capacitat de prevenció, detecció i resposta.

La ciberseguretat serà cada vegada menys una qüestió exclusivament tècnica. Per a moltes organitzacions, serà una condició necessària per mantenir l’activitat, complir amb les seves obligacions i demostrar a clients i proveïdors que disposen de mesures de seguretat adequades.

El repte no serà únicament protegir-se davant de noves amenaces, sinó demostrar que les mesures de seguretat funcionen, que els riscos estan controlats i que l’organització pot respondre quan es produeix un incident. Per això, anticipar-se a aquestes tendències serà clau per definir on invertir i quines capacitats reforçar durant els pròxims anys.

Un titular cridaner, una notícia aparentment urgent o un enllaç que promet informació exclusiva poden semblar inofensius. Tanmateix, en un entorn corporatiu també es poden utilitzar com a punt d’entrada per a atacs d’enginyeria social.

Un web corporatiu és molt més que un aparador digital. En moltes empreses representa la porta d'entrada a clients, aplicacions internes, plataformes al núvol i fins i tot bases de dades amb informació confidencial.

Per això, una vulnerabilitat sense detectar pot convertir-se en l'origen d'un robatori d'informació, un atac de ransomware o una interrupció del servei. No és casualitat que el cost mitjà d'una bretxa de dades ja arribi als 4,88 milions de dòlars a escala mundial, mentre que una aturada provocada per un ciberatac pot suposar pèrdues d'entre 4.000 i 7.500 euros per minut.

Auditar periòdicament la seguretat d'un web permet detectar vulnerabilitats abans que siguin explotades i reduir considerablement el risc de patir un incident.

El phishing impulsat per la Intel·ligència Artificial ha convertit els correus fraudulents en missatges pràcticament indistingibles dels legítims. En només dos anys, aquest tipus d'atacs ha augmentat un 466 % a Espanya i s'ha consolidat com una de les principals amenaces per a les empreses.

El sector cosmètic s'està convertint en un dels objectius prioritaris dels ciberdelinqüents. L'intercanvi constant d'informació amb proveïdors i clients, les operacions econòmiques diàries i la gestió de dades sensibles fan que un únic correu fraudulent pugui comprometre pagaments, comandes, fórmules o informació personal.

Els hospitals i centres sanitaris s'han convertit en un dels principals objectius dels ciberdelinqüents. Només a Espanya, els atacs de ransomware han crescut més d'un 116%, mentre que la digitalització de l'assistència sanitària ha multiplicat el nombre de dispositius connectats a la xarxa.

El problema va molt més enllà d'una pèrdua econòmica. Un ciberatac pot deixar fora de servei sistemes crítics, impedir l'accés als historials clínics o comprometre dades especialment sensibles de milers de pacients.

Per això, cada vegada més organitzacions sanitàries es pregunten com protegir les seves infraestructures, reduir el risc de patir un incident i complir les exigències de normatives com el RGPD o la Directiva NIS2.

Si, com a CEO o responsable de la presa de decisions de la teva empresa, et digués que la majoria de les auditories de ciberseguretat tradicionals que paguen les companyies no serveixen per evitar un atac informàtic real, probablement et sonaria a provocació. Tanmateix, és la realitat amb què ens trobem cada dia. Moltes organitzacions inverteixen milers d'euros en avaluacions teòriques de més de dues-centes pàgines, plenes de llistes de verificació i indicadors en verd, per acabar patint un segrest de dades o la caiguda de les seves plataformes mesos després. Una llista de comprovació sobre el paper mai no ha aturat un ciberdelinqüent.

Qualsevol CEO que hagi revisat el pressupost de ciberseguretat de la seva empresa s'ha trobat, en algun moment, amb les mateixes tres sigles: MDR, SOC i, tot i ser una tecnologia més antiga però encara present en molts contractes, l'antivirus tradicional. Els proveïdors parlen de «protecció integral» i «detecció avançada» gairebé sense diferenciar-les, fet que converteix una decisió amb implicacions econòmiques i legals molt concretes en un acte de fe envers el comercial de torn. La realitat és que aquests tres models no són intercanviables ni competeixen en el mateix terreny: responen a necessitats diferents, tenen estructures de cost radicalment diferents i, sobretot, ofereixen nivells de protecció molt desiguals.