A la indústria biotecnològica, la protecció de dades i la informació científica crítica és fonamental, no només per salvaguardar la propietat intel·lectual, sinó també per mantenir la integritat de recerques amb un alt valor estratègic. Laboratoris, startups de biotecnologia i grans corporacions estan contínuament exposats a intents d’espionatge, sovint procedents d’actors estatals o grups especialitzats en ciberdelinqüència industrial. En aquest context, els honeypots científics s’han convertit en una eina clau per a la detecció primerenca d’amenaces.

La logística ja no es mou només per carreteres, ports o magatzems: també circula per xarxes, sistemes i dades.

Des d’ESED, cada any ens agrada fer un repàs de les tendències en ciberseguretat que marcaran l’any vinent. L’objectiu és estar sempre a l’última en solucions i oferir als nostres clients la millor protecció davant d’un entorn digital cada cop més complex.

En 2026, el sector logístic continuarà experimentant una transformació sense precedents. La digitalització d’emmagatzematges, flotes i processos de traçabilitat està fent que les cadenes de subministrament siguin més eficients i connectades, però també més vulnerables als ciberatacs.

Els operadors logístics gestionen informació crítica com rutes de transport, dades de clients i proveïdors, sistemes d’aduanes o informació sobre càrregues sensibles. Aquesta dependència de plataformes digitals, combinada amb la pressió per complir terminis de lliurament i requisits normatius, converteix el sector en un objectiu atractiu per als ciberdelinqüents.

Segons INCIBE, el 2023 el transport i la logística van concentrar fins al 25% dels ciberatacs a serveis essencials, i el 2024 es van convertir en la tercera indústria més atacada a Espanya, només superada per altres sectors crítics. A més, el 71% de les empreses espanyoles han patit algun ciberatac, i la logística és especialment vulnerable per la seva interconnexió i dependència digital.

La ciberseguretat en el sector retail s’enfronta a reptes cada cop més complexos. Les botigues físiques, tot i ser tradicionals en la seva operació, depenen ara de sistemes digitals per a la gestió d’inventaris, pagaments electrònics, càmeres de seguretat i punts de venda connectats a la xarxa corporativa. Aquest augment de la connectivitat amplia significativament la superfície d’atac, convertint qualsevol vulnerabilitat en un risc potencial per a la continuïtat del negoci i la protecció de les dades dels clients. Una de les estratègies més efectives per mitigar aquests riscos és la microsegmentació de xarxes.

La digitalització dels assaigs clínics ha transformat la recerca biomèdica, facilitant la recopilació i anàlisi de dades, així com la col·laboració entre múltiples actors. Tanmateix, aquesta interconnexió ha incrementat l’exposició a ciberatacs, especialment aquells dirigits a la cadena de subministrament digital. Aquests atacs no només comprometen la integritat de les dades, sinó que també posen en risc la seguretat dels pacients i la reputació de les institucions implicades.

La indústria alimentària està experimentant una transformació digital profunda impulsada per la necessitat de millorar l’eficiència operativa, garantir la traçabilitat dels productes i complir amb normatives sanitàries cada vegada més estrictes. En aquest context, els dispositius IoT (Internet de les Coses) s’han convertit en eines clau per a la monitorització i automatització de processos.

Els sensors intel·ligents de temperatura i humitat asseguren la correcta conservació dels aliments durant l’emmagatzematge i transport. Les càmeres connectades permeten supervisar en temps real les línies de producció, zones d’envasat i punts crítics d’higiene. Les etiquetes RFID i NFC agiliten la identificació, el seguiment i la traçabilitat de matèries primeres i productes acabats al llarg de tota la cadena de subministrament.

No obstant això, la implementació accelerada d’aquestes tecnologies sovint es realitza sense considerar adequadament la seva seguretat. Aquesta omissió representa un risc significatiu que pot comprometre tant la seguretat alimentària com la continuïtat operativa de les organitzacions. Quan l’IoT s’implementa sense les proteccions de ciberseguretat necessàries, s’amplia la superfície d’atac i s’exposen els sistemes industrials a amenaces cibernètiques cada vegada més sofisticades.

La compra en línia és un dels mètodes més habituals avui dia. Actualment es duen a terme milions de transaccions, per això és fonamental garantir la integritat i la seguretat de les dades personals i financeres dels usuaris. Tanmateix, de la mateixa manera que evolucionen les mesures de ciberseguretat, també ho fan els ciberatacs. En aquest context, els atacs Magecart, també coneguts com a atacs de formjacking, s’han consolidat com una de les amenaces més persistents i sofisticades dirigides a botigues en línia i plataformes de pagament.

El ransomware s’ha consolidat en els últims anys com una de les amenaces més greus per a les infraestructures informàtiques a nivell mundial. En aquest context, la indústria alimentària ha demostrat ser especialment vulnerable. Tradicionalment centrada en l’eficiència operativa i la logística, moltes empreses del sector havien relegat la ciberseguretat a un segon pla. No obstant això, l’augment exponencial d’atacs ha obligat a un replantejament urgent de les estratègies de defensa digital. L’atac sofert per JBS Foods el 2021 no només va ser un dels més mediàtics, sinó també un cas paradigmàtic que va revelar vulnerabilitats estructurals en una de les majors empreses càrniques del món.

Durant molts anys, la preocupació per la seguretat informàtica s’ha centrat gairebé exclusivament en els entorns digitals: llocs web, plataformes d’e-Commerce, bases de dades al núvol, etc. No obstant això, l’ecosistema del comerç modern també inclou un component físic cada cop més digitalitzat. A les botigues físiques, dispositius com els datàfons (terminis de punt de venda) i les xarxes Wi-Fi tenen un paper clau en l’experiència del client i en l’eficiència operativa. Però, igual que en el món online, aquests sistemes també poden convertir-se en objectiu dels ciberdelinqüents i dels seus ciberatacs.

Un dels grans reptes a l’hora d’abordar la ciberseguretat és dimensionar el cost real d’un atac. No només es tracta de pèrdues directes com la interrupció del servei o el frau econòmic, sinó també de costos secundaris com multes regulatòries, despeses legals, dany reputacional i fugida de clients.

A ESED hem desenvolupat una eina pràctica per facilitar aquesta tasca: la nostra calculadora de cost de ciberatac. Amb ella pots introduir dades específiques del teu negoci, com la mida, el volum de clients i el tipus d’informació gestionada, per obtenir una estimació de l’impacte econòmic que un atac podria ocasionar a la teva botiga.

En els darrers anys, Espanya ha escalat posicions en el rànquing europeu de països més afectats pel ransomware. Segons l’informe d’amenaces de l’Agència de la Unió Europea per a la Ciberseguretat (ENISA), el nostre país es troba entre els més atacats del continent, amb un notable augment d’incidents en sectors estratègics, entre els quals destaca el sector agroalimentari.

El ransomware, aquella temuda forma de malware que xifra la informació de les víctimes per exigir un rescat, ha deixat de ser una amenaça genèrica per convertir-se en atacs dirigits i ben estructurats. El 2024, s’ha detectat un creixement del 35 % en ciberatacs a organitzacions agrícoles, cooperatives, indústries processadores i distribuïdors de productes alimentaris.

I és que els ciberdelinqüents han identificat una veritat incòmoda: el sector agroalimentari no es pot permetre aturar-se. Això converteix les empreses del sector en objectius rendibles, ja que davant d’una paralització de la producció, l’urgència per recuperar dades i infraestructures pot portar al pagament del rescat.