Durant molts anys, la preocupació per la seguretat informàtica s’ha centrat gairebé exclusivament en els entorns digitals: llocs web, plataformes d’e-Commerce, bases de dades al núvol, etc. No obstant això, l’ecosistema del comerç modern també inclou un component físic cada cop més digitalitzat. A les botigues físiques, dispositius com els datàfons (terminis de punt de venda) i les xarxes Wi-Fi tenen un paper clau en l’experiència del client i en l’eficiència operativa. Però, igual que en el món online, aquests sistemes també poden convertir-se en objectiu dels ciberdelinqüents i dels seus ciberatacs.

Un dels grans reptes a l’hora d’abordar la ciberseguretat és dimensionar el cost real d’un atac. No només es tracta de pèrdues directes com la interrupció del servei o el frau econòmic, sinó també de costos secundaris com multes regulatòries, despeses legals, dany reputacional i fugida de clients.

A ESED hem desenvolupat una eina pràctica per facilitar aquesta tasca: la nostra calculadora de cost de ciberatac. Amb ella pots introduir dades específiques del teu negoci, com la mida, el volum de clients i el tipus d’informació gestionada, per obtenir una estimació de l’impacte econòmic que un atac podria ocasionar a la teva botiga.

En els darrers anys, Espanya ha escalat posicions en el rànquing europeu de països més afectats pel ransomware. Segons l’informe d’amenaces de l’Agència de la Unió Europea per a la Ciberseguretat (ENISA), el nostre país es troba entre els més atacats del continent, amb un notable augment d’incidents en sectors estratègics, entre els quals destaca el sector agroalimentari.

El ransomware, aquella temuda forma de malware que xifra la informació de les víctimes per exigir un rescat, ha deixat de ser una amenaça genèrica per convertir-se en atacs dirigits i ben estructurats. El 2024, s’ha detectat un creixement del 35 % en ciberatacs a organitzacions agrícoles, cooperatives, indústries processadores i distribuïdors de productes alimentaris.

I és que els ciberdelinqüents han identificat una veritat incòmoda: el sector agroalimentari no es pot permetre aturar-se. Això converteix les empreses del sector en objectius rendibles, ja que davant d’una paralització de la producció, l’urgència per recuperar dades i infraestructures pot portar al pagament del rescat.

En el vertiginós món de la biotecnologia, on la innovació avança a passos gegants, la seguretat de la informació s’ha convertit en una prioritat ineludible. Les empreses biotecnològiques gestionen dades extremadament sensibles: des d’investigacions pioneres fins a informació genètica de pacients. Protegir aquests actius no és només una qüestió de compliment normatiu, sinó una necessitat per garantir la continuïtat del negoci i la confiança dels stakeholders.

La indústria alimentària ha experimentat una transformació digital ràpida en els darrers anys. Des de sistemes automatitzats de producció fins a plataformes de gestió de la cadena de subministrament, la tecnologia ha millorat l’eficiència. Tot i això, aquesta digitalització també ha convertit les empreses del sector en objectius atractius per als ciberatacs.

En aquest article mostrarem els ciberatacs més comuns a la indústria alimentària, casos reals que han impactat el sector i estratègies efectives per prevenir i resoldre incidents de ciberseguretat.

La indústria alimentària continua accelerant la seva digitalització. Plantes de producció, sistemes de traçabilitat, logística, magatzems, cadenes de fred… depenen cada vegada més de sistemes connectats per mantenir l’eficiència i garantir el subministrament.

La protecció de dades genòmiques i d’investigació és essencial per a les empreses biotecnològiques, donat el valor i la sensibilitat de la informació que gestionen. Implementar estratègies de ciberseguretat adequades no només protegeix la propietat intel·lectual, sinó que també garanteix la confiança de pacients, inversors, proveïdors i col·laboradors.

El sector Biotech és una de les indústries més innovadores i de major creixement dels últims anys. Aquestes, en treballar amb dades genètiques, desenvolupar medicaments i investigar noves teràpies, són un blanc atractiu per als ciberdelinqüents.

El 2027, la biotecnologia continuarà avançant cap a un model cada vegada més digital, connectat i dependent de les dades. Resultats d’investigació, dades clíniques, informació genètica, propietat intel·lectual i processos de producció formen part d’un mateix ecosistema tecnològic que s’ha de mantenir protegit.

L’adopció de la intel·ligència artificial, la col·laboració entre centres d’investigació i empreses, els serveis cloud i les cadenes de subministrament digitals estan accelerant aquesta transformació. Per a les biotechs, la ciberseguretat ja no consisteix únicament a evitar el robatori d’informació: també implica garantir la integritat de les dades, la continuïtat de la investigació i la confiança de socis, inversors i pacients.

Preveure, identificar i mitigar amenaces abans que puguin causar danys significatius a una empresa i de manera automàtica és l’objectiu de la ciberseguretat proactiva. Aquesta es caracteritza per la capacitat de detectar atacs abans que succeeixin, reduint al mínim les vulnerabilitats dels sistemes informàtics.

Fa un temps vam parlar sobre la importància de la ciberseguretat en el sector sanitari, posant en context el panorama actual a nivell de ciberatacs i per què és important invertir en seguretat informàtica, explicant els ciberatacs més comuns i freqüents en aquest sector i que han provocat estralls en hospitals. L’últim i més greu va ser a l’Hospital Clínic de Barcelona.

A ESED, com a empresa especialitzada en ciberseguretat, especialment en el sector salut, volem parlar-te d’algunes de les tècniques de hacking ètic que utilitzem en el sector farmacèutic per garantir la seguretat de la informació i prevenir la fuga de dades.

Les farmacèutiques treballen amb dades considerades sensibles: fórmules, assaigs, informació sobre medicaments, etc., que, en cas de ser publicades, poden utilitzar-se amb finalitats il·lícites i posar en risc la població. Per aquest motiu, la inversió en ciberseguretat és pràcticament obligatòria.