Quan parlem de punts de venda (TPV o POS, per les seves sigles en anglès) ens referim als sistemes, maquinari i programari que permeten processar pagaments amb targeta en comerços, botigues, restaurants, etc. Aquests sistemes gestionen informació molt sensible, com les dades de la targeta (banda magnètica o xip), el titular i els detalls de la transacció. Això converteix els TPV en un blanc molt atractiu per als ciberdelinqüents.

La transformació digital en els laboratoris ha portat una dependència creixent de sistemes de control computaritzats, software analític, plataformes LIMS, infraestructura IoT científica i instrumentació connectada d’última generació. Tot i aquests avenços, continua sent habitual trobar equips crítics que funcionen amb sistemes operatius obsolets, firmware desactualitzat o aplicacions que fa anys que van deixar de rebre suport del fabricant.

Fa uns dies vam parlar sobre la ciberseguretat en el sector logístic. Per reafirmar la importància de comptar amb una estratègia sòlida de ciberseguretat, a continuació presentem alguns casos reals de ciberatacs que han afectat el sector en els últims anys, posant de relleu com un atac pot paralitzar tota una cadena de subministrament.

Les empreses del sector de transports i logística (incloent operadors de flotes, emmagatzematge, distribució, valoració de mercaderies, gestió de rutes, etc.) estan cada vegada més exposades a amenaces i ciberatacs que poden paralitzar operacions, generar pèrdues econòmiques importants i danyar la reputació corporativa.

Davant aquest escenari, les auditories de ciberseguretat esdevenen una eina estratègica indispensable. No es tracta només de complir la normativa, sinó d’identificar vulnerabilitats, avaluar els controls existents, mesurar l’impacte de possibles incidents i dissenyar plans de millora que garanteixin la protecció de l’empresa.

Realitzar auditories periòdiques permet a les organitzacions del sector de transports i logística anticipar-se als ciberatacs i protegir la integritat de les seves operacions.

La digitalització ha transformat la logística en un sistema d’interdependència constant, on l’eficiència operativa està estretament vinculada a la seguretat de les dades. Davant del risc elevat d’interrupcions provocades per amenaces com el ransomware o la manipulació de la cadena de subministrament, la protecció ja no pot ser un element addicional, sinó un pilar estratègic.

A la indústria biotecnològica, la protecció de dades i la informació científica crítica és fonamental, no només per salvaguardar la propietat intel·lectual, sinó també per mantenir la integritat de recerques amb un alt valor estratègic. Laboratoris, startups de biotecnologia i grans corporacions estan contínuament exposats a intents d’espionatge, sovint procedents d’actors estatals o grups especialitzats en ciberdelinqüència industrial. En aquest context, els honeypots científics s’han convertit en una eina clau per a la detecció primerenca d’amenaces.

La logística ja no es mou només per carreteres, ports o magatzems: també circula per xarxes, sistemes i dades.

Des d’ESED, cada any ens agrada fer un repàs de les tendències en ciberseguretat que marcaran l’any vinent. L’objectiu és estar sempre a l’última en solucions i oferir als nostres clients la millor protecció davant d’un entorn digital cada cop més complex.

En 2026, el sector logístic continuarà experimentant una transformació sense precedents. La digitalització d’emmagatzematges, flotes i processos de traçabilitat està fent que les cadenes de subministrament siguin més eficients i connectades, però també més vulnerables als ciberatacs.

Els operadors logístics gestionen informació crítica com rutes de transport, dades de clients i proveïdors, sistemes d’aduanes o informació sobre càrregues sensibles. Aquesta dependència de plataformes digitals, combinada amb la pressió per complir terminis de lliurament i requisits normatius, converteix el sector en un objectiu atractiu per als ciberdelinqüents.

Segons INCIBE, el 2023 el transport i la logística van concentrar fins al 25% dels ciberatacs a serveis essencials, i el 2024 es van convertir en la tercera indústria més atacada a Espanya, només superada per altres sectors crítics. A més, el 71% de les empreses espanyoles han patit algun ciberatac, i la logística és especialment vulnerable per la seva interconnexió i dependència digital.

La ciberseguretat en el sector retail s’enfronta a reptes cada cop més complexos. Les botigues físiques, tot i ser tradicionals en la seva operació, depenen ara de sistemes digitals per a la gestió d’inventaris, pagaments electrònics, càmeres de seguretat i punts de venda connectats a la xarxa corporativa. Aquest augment de la connectivitat amplia significativament la superfície d’atac, convertint qualsevol vulnerabilitat en un risc potencial per a la continuïtat del negoci i la protecció de les dades dels clients. Una de les estratègies més efectives per mitigar aquests riscos és la microsegmentació de xarxes.

La digitalització dels assaigs clínics ha transformat la recerca biomèdica, facilitant la recopilació i anàlisi de dades, així com la col·laboració entre múltiples actors. Tanmateix, aquesta interconnexió ha incrementat l’exposició a ciberatacs, especialment aquells dirigits a la cadena de subministrament digital. Aquests atacs no només comprometen la integritat de les dades, sinó que també posen en risc la seguretat dels pacients i la reputació de les institucions implicades.

La indústria alimentària està experimentant una transformació digital profunda impulsada per la necessitat de millorar l’eficiència operativa, garantir la traçabilitat dels productes i complir amb normatives sanitàries cada vegada més estrictes. En aquest context, els dispositius IoT (Internet de les Coses) s’han convertit en eines clau per a la monitorització i automatització de processos.

Els sensors intel·ligents de temperatura i humitat asseguren la correcta conservació dels aliments durant l’emmagatzematge i transport. Les càmeres connectades permeten supervisar en temps real les línies de producció, zones d’envasat i punts crítics d’higiene. Les etiquetes RFID i NFC agiliten la identificació, el seguiment i la traçabilitat de matèries primeres i productes acabats al llarg de tota la cadena de subministrament.

No obstant això, la implementació accelerada d’aquestes tecnologies sovint es realitza sense considerar adequadament la seva seguretat. Aquesta omissió representa un risc significatiu que pot comprometre tant la seguretat alimentària com la continuïtat operativa de les organitzacions. Quan l’IoT s’implementa sense les proteccions de ciberseguretat necessàries, s’amplia la superfície d’atac i s’exposen els sistemes industrials a amenaces cibernètiques cada vegada més sofisticades.