L’any 2022, els ciberatacs al sector sanitari es van disparar un 650%, segons Tehtris. Aquests atacs poden provocar no només la pèrdua de dades sensibles i confidencials de clients, pacients, proveïdors o col·laboradors, sinó també el robatori de fórmules o la interrupció de l’activitat de l’organització.

De tipus de ciberatacs n’hi ha molts i, com més avança la tecnologia, més en van apareixent. Tot i això, existeixen algunes tècniques de hacking que són les més comunes i utilitzades pels ciberdelinqüents, ja que per a ells són les més efectives per assolir els seus objectius.

Fa unes setmanes vam publicar un article parlant de la importància de la ciberseguretat en el sector sanitari a causa de l’increment dels ciberatacs dirigits a aquest sector, revisant els tipus de malware més comuns que poden afectar centres de salut, hospitals, empreses farmacèutiques o biotecnològiques. En aquest article, volem ampliar la informació proporcionada, fent un repàs de les vulnerabilitats i punts febles més freqüents en les infraestructures informàtiques dels centres sanitaris, que poden convertir-se en la principal causa de l’entrada d’un virus informàtic en un sistema, paralitzant la seva activitat i posant en risc la informació emmagatzemada.

El gegant farmacèutic Novartis va ser víctima d’un ciberatac. (Clarín, juny 2022)

Les institucions bancàries han passat de 400 ciberatacs anuals el 2012 a 1.500 el 2020, segons un estudi del Fons Monetari Internacional. Una xifra alarmant, tenint en compte que molts d’aquests aconsegueixen el seu objectiu: robar dades bancàries dels usuaris. Ginp, Ghimob… són alguns dels ciberatacs bancaris més comuns actualment.

La ciberseguretat ja és una preocupació real a qualsevol empresa. L’increment de ciberatacs no és per prendre’l a la lleugera i, actualment, que la majoria de transaccions es realitzen de forma digital, garantir la seguretat de les dades és imprescindible per salvaguardar la reputació i la imatge de marca.

Entenem per cibrefrau tots aquells delictes o estafes que es cometen a internet, ja sigui a través d’un lloc web o de les aplicacions que utilitzem. El cibrefrau és un negoci molt lucratiu: segons un informe del Banc Central Europeu (BCE), les transaccions fraudulentes ascendeixen a 1.800 milions d’euros anuals. I el 2019 els ciberdelictes van créixer un 36% respecte al 2018. Segons el Ministeri de l’Interior, cada hora es denuncien 12 estafes i amenaces a través de la xarxa.

La pèrdua d’arxius i dades, ja sigui per haver-los eliminat sense voler o per l’entrada d’un virus al nostre sistema o dispositiu, és molt habitual. Amb els anys que portem al món de la ciberseguretat i les solucions IT, ens hem adonat que els serveis de recuperació de dades o Disaster Recovery continuen tenint una gran demanda.