El perill de no actualitzar els sistemes en laboratoris

La transformació digital en els laboratoris ha portat una dependència creixent de sistemes de control computaritzats, software analític, plataformes LIMS, infraestructura IoT científica i instrumentació connectada d’última generació. Tot i aquests avenços, continua sent habitual trobar equips crítics que funcionen amb sistemes operatius obsolets, firmware desactualitzat o aplicacions que fa anys que van deixar de rebre suport del fabricant.

Aquest tipus d’entorns, molt comuns en laboratoris clínics, farmacèutics, de biotecnologia o de control de qualitat industrial, presenten un risc elevat de ciberseguretat que pot afectar de manera directa tant la integritat de les dades com la validesa dels resultats experimentals i la continuïtat de la producció.

Riscos d’operar sense actualitzar els sistemes en un laboratori

La falsa sensació d’aïllament en entorns científics

Durant anys es va assumir que els laboratoris eren entorns prou aïllats i tècnicament especialitzats com per no ser un objectiu prioritari dels ciberdelinqüents. No obstant això, aquesta percepció ja no és vàlida. La connectivitat ha anat augmentant de manera progressiva: els sistemes d’instrumentació utilitzen xarxes internes per comunicar-se amb el LIMS, els equips d’anàlisi envien dades al servidor central, els proveïdors realitzen manteniments remots i els tècnics fan servir dispositius mòbils o portàtils per supervisar processos.

Fins i tot aquelles màquines que en teoria no tenen connexió directa a Internet solen dependre d’actualitzacions manuals mitjançant USB, transferències de dades des d’equips connectats a la xarxa o interaccions amb sistemes corporatius. En aquestes condicions, qualsevol vulnerabilitat sense parchejar pot convertir-se en una porta d’accés per a un atacant, provocant danys molt més grans del que aparentment permetria un sistema “aïllat”.

Obsolescència tècnica com a superfície d’atac ampliada

Gran part dels equips científics tenen cicles de vida molt més llargs que els sistemes operatius que incorporen. És habitual trobar instruments que funcionen sobre Windows XP Embedded, Windows 7, versions antigues de Linux o software propietari que no s’ha actualitzat en una dècada. El problema no rau únicament en l’edat del sistema, sinó en l’absència de parxes de seguretat que corregeixin vulnerabilitats ja documentades i fàcilment explotables.

La disponibilitat d’exploits públics, sumada a eines automàtiques capaces d’identificar sistemes obsolets en segons, incrementa de manera exponencial el risc. Per a un atacant, comprometre un equip de laboratori sense suport és tan senzill com deixar que les pròpies eines d’anàlisi de vulnerabilitats facin la feina.

Conseqüències operatives, científiques i econòmiques de no actualitzar els sistemes

Interrupcions en l’operació i pèrdua de continuïtat

La manca d’actualitzacions converteix els sistemes de laboratori en víctimes potencials de malware, ransomware o atacs de denegació de servei. En un entorn on els processos poden ser continus, les mostres són perecederes o els temps crítics, qualsevol interrupció provoca pèrdues econòmiques significatives i desajustos en la planificació del personal i de l’equipament.

Un atac que afecti un equip de control pot obligar a aturar experiments en curs, interrompre anàlisis clíniques en plena jornada o paralitzar línies de producció que depenen de condicions estrictes de temperatura, pressió o flux. La recuperació pot requerir dies o fins i tot setmanes, especialment si el laboratori ha de restaurar configuracions complexes o validar de nou el sistema per complir amb la normativa.

Manipulació inadvertida de paràmetres crítics

Un dels riscos més greus i menys visibles és la possible manipulació de paràmetres experimentals sense que el personal s’adoni. Un ciberdelinqüent amb accés a un sistema obsolet pot alterar configuracions d’equips de PCR, modificar la corba de calefacció d’una incubadora, desbalancejar un centrifugador o canviar la calibració d’un espectrofotòmetre.

Aquests canvis poden no ser detectats immediatament, però comprometen la validesa dels resultats. En laboratoris clínics, això significa diagnòstics erronis; en entorns farmacèutics, lots complets descartats; en investigació, projectes sencers afectats per dades inconsistents.

El dany no sempre és evident i pot estendre’s durant setmanes, fins que el personal identifica un patró anòmal en els resultats.

Fuita de dades sensibles i robatori de propietat intel·lectual

Els sistemes obsolets faciliten accessos no autoritzats que permeten extreure informació científica d’alt valor: des de resultats d’investigació fins a documentació reguladora, plànols de processos, algoritmes analítics o dades personals de pacients.

En sectors com el farmacèutic o biotecnològic, on la propietat intel·lectual és un actiu estratègic, aquesta fuita d’informació pot tenir conseqüències crítiques. L’explotació de vulnerabilitats conegudes en sistemes sense parxar sol ser la via més utilitzada per infiltrar-se en un laboratori sense aixecar sospites, especialment si l’atacant prové d’un moviment lateral des d’altres parts de la xarxa corporativa.

Vectors d’atac més freqüents en sistemes sense actualitzar

Manteniment remot insegur

Molts fabricants ofereixen suport remot per revisar equips científics. Quan aquests accessos no són monitoritzats ni es realitzen sobre canals xifrats moderns, es converteixen en un punt d’entrada molt atractiu per a un atacant. Un sistema desactualitzat amb serveis remots oberts és especialment vulnerable, ja que els exploits disponibles solen dirigir-se precisament a versions antigues.

Intercanvi de dades mitjançant dispositius USB

L’ús de dispositius extraïbles és habitual en laboratoris que busquen mantenir certs sistemes desconnectats de la xarxa. Tanmateix, aquesta pràctica introdueix un risc considerable: qualsevol infecció prèvia en un ordinador de suport pot propagar-se a l’equip crític, on les vulnerabilitats sense parxar permeten la seva execució immediata.

Els ciberatacs basats en mitjans físics són especialment perillosos en instrumentació antiga, ja que molts sistemes no disposen de mecanismes de control d’execució ni antivirus moderns.

Moviments laterals dins la xarxa corporativa

Fins i tot si un laboratori no és l’objectiu inicial, un atacant que comprometi un equip administratiu o un servidor de l’organització pot desplaçar-se a través de la xarxa buscant sistemes vulnerables. Els equips sense actualitzar són els primers a caure, ja que solen mancar de mecanismes de protecció contemporanis.

Una intrusió d’aquest tipus permet a l’atacant prendre el control del sistema de laboratori sense generar alertes, aprofitant la confiança implícita entre dispositius de la mateixa xarxa.

Riscos regulatoris i de compliment normatiu

Auditories i estàndards que exigeixen sistemes actualitzats

Els laboratoris que operen sota ISO 17025, GMP/GxP, GLP, GDPR o altres normatives han de mantenir un control rigorós sobre la seva infraestructura digital. La presència de sistemes obsolets sense suport constitueix una no conformitat directa, ja que deixa oberta la possibilitat de manipulació de dades, pèrdua d’integritat documental i fallades operatives crítiques.

En auditories, els equips sense parxos o sense traçabilitat de manteniment solen ser senyalats com un risc inacceptable, especialment si intervenen en processos que afecten la qualitat del producte o els resultats clínics.

Impacte en la traçabilitat i la integritat dels registres electrònics

Un dels pilars de la regulació en laboratoris és la correcta gestió de les dades: qui les genera, com s’emmagatzemen, qui les modifica i sota quines condicions. Si un sistema vulnerable permet que un atacant, o fins i tot un usuari intern no autoritzat, modifiqui dades sense deixar rastre, la cadena de custòdia queda compromesa.

Això afecta directament la credibilitat dels resultats i pot provocar des de la retirada de productes fins a la repetició completa d’estudis.

Estratègies per reduir el risc sense afectar l’operativa científica

Inventari precís i classificació del risc

La gestió del risc comença amb un inventari exhaustiu. Cal documentar quins equips estan sense actualitzar, quines funcions exerceixen, quina dependència tenen de la resta de la infraestructura i quin seria l’impacte real d’una interrupció o compromís de seguretat.

Aquest anàlisi permet prioritzar accions sense comprometre l’operativa diària del laboratori.

Segmentació i aïllament de sistemes obsolets

Quan un equip crític no pot actualitzar-se, l’estratègia adequada és l’aïllament. Mitjançant VLAN específiques, tallafocs interns i regles de comunicació estrictes, es limita la interacció del sistema vulnerable amb la resta de la xarxa.

Aquest enfocament redueix enormement la superfície d’atac, ja que evita que un atacant pugui accedir al dispositiu a través de rutes indirectes.

Política d’actualitzacions controlades i validades

En molts laboratoris, especialment aquells subjectes a regulació, les actualitzacions han de passar per processos de validació que garanteixin que no afecten els resultats. Això implica crear entorns de prova, documentar els canvis i coordinar les actualitzacions amb els fabricants.

Tot i ser complex, aquest procediment és essencial per garantir la seguretat sense comprometre la validesa científica.

Controls compensatoris quan no es pot actualitzar

Quan una actualització no és tècnicament possible o trencaria la certificació de l’equip, cal implementar mesures alternatives: monitorització de la integritat del sistema, aplicació de llistes blanques de programari, control de ports físics, xifrat de dades i autenticació reforçada.

Aquests controls no substitueixen les actualitzacions, però redueixen de manera significativa l’exposició del sistema.

Pla de renovació tecnològica a llarg termini

Finalment, és recomanable establir un pla de substitució gradual dels sistemes sense suport. Els equips científics tenen cicles de vida llargs, però la seva infraestructura informàtica no. Una estratègia de renovació escalonada evita que el laboratori depengui de sistemes obsolets que representen un risc creixent amb el temps.

Els sistemes de control sense actualitzar en laboratoris representen una amenaça real i creixent que pot comprometre la integritat científica, els resultats analítics, la seguretat de les dades i la continuïtat operativa. Tot i que actualitzar o substituir equips crítics pot semblar una tasca complexa o costosa, els riscos associats a mantenir sistemes obsolets són exponencialment més grans.

Un laboratori que prengui decisions proactives en ciberseguretat no només protegeix la seva informació i la seva operativa, sinó que també reforça la seva posició competitiva en un entorn científic cada cop més exigent.