Ciberseguretat en hospitals i dispositius IoMT: riscos crítics, normativa aplicable i com evitar sancions

De Eduard Bardaji el 30.7.2026

<span id="hs_cos_wrapper_name" class="hs_cos_wrapper hs_cos_wrapper_meta_field hs_cos_wrapper_type_text" style="" data-hs-cos-general-type="meta_field" data-hs-cos-type="text" >Ciberseguretat en hospitals i dispositius IoMT: riscos crítics, normativa aplicable i com evitar sancions</span>

Els hospitals i centres sanitaris s'han convertit en un dels principals objectius dels ciberdelinqüents. Només a Espanya, els atacs de ransomware han crescut més d'un 116%, mentre que la digitalització de l'assistència sanitària ha multiplicat el nombre de dispositius connectats a la xarxa.

El problema va molt més enllà d'una pèrdua econòmica. Un ciberatac pot deixar fora de servei sistemes crítics, impedir l'accés als historials clínics o comprometre dades especialment sensibles de milers de pacients.

Per això, cada vegada més organitzacions sanitàries es pregunten com protegir les seves infraestructures, reduir el risc de patir un incident i complir les exigències de normatives com el RGPD o la Directiva NIS2.

Nueva llamada a la acción

Què és l'IoMT i per què suposa un repte per a la ciberseguretat?

L'Internet of Medical Things (IoMT) engloba els dispositius mèdics connectats capaços de recopilar, processar i transmetre informació clínica, com ara bombes d'infusió, respiradors, equips de diagnòstic, marcapassos o sistemes de monitorització remota.

Aquests dispositius milloren l'atenció sanitària proporcionant informació en temps real, però també amplien la superfície d'atac. Molts romanen en servei durant anys, són difícils d'actualitzar i no van ser dissenyats amb la ciberseguretat com a prioritat, de manera que un dispositiu compromès pot facilitar l'accés a la resta de la xarxa hospitalària.

Principals riscos de ciberseguretat als hospitals

La protecció d'un entorn sanitari requereix molt més que instal·lar un antivirus. Un hospital gestiona milers de dispositius, aplicacions i usuaris que intercanvien informació constantment. Entre els riscos més habituals destaquen:

  • Accessos no autoritzats als historials clínics.
  • Atacs de ransomware que paralitzen l'activitat assistencial.
  • Robatori de dades personals i sanitàries.
  • Dispositius IoMT vulnerables o sense actualitzar.
  • Moviment lateral d'un atacant dins de la xarxa.
  • Interrupció de serveis crítics.

Quan es produeix qualsevol d'aquestes situacions, l'impacte no afecta únicament l'organització. També pot endarrerir diagnòstics, intervencions quirúrgiques o tractaments, comprometent directament l'atenció al pacient.

Com protegir un hospital davant d'un ciberatac?

La millor estratègia consisteix a implantar un model de ciberseguretat preventiva (proactiva) que detecti comportaments anòmals abans que es converteixin en incidents. L'objectiu és reduir la superfície d'atac i protegir de manera contínua tota la infraestructura tecnològica.

Per aconseguir-ho, és recomanable segmentar la xarxa, aplicar polítiques Zero Trust amb autenticació multifactor, mantenir un inventari actualitzat dels actius connectats i supervisar contínuament l'activitat. Aquestes mesures s'han de complementar amb anàlisis de vulnerabilitats, proves d'intrusió i còpies de seguretat verificades per garantir una recuperació ràpida davant de qualsevol incident.

Quina normativa ha de complir un hospital?

El sector sanitari està subjecte a alguns dels requisits de ciberseguretat més exigents a causa de l'elevat nivell de sensibilitat de la informació que gestiona.

Normativa

Què exigeix?

RGPD

Protecció de les dades personals i sanitàries dels pacients.

Directiva NIS2

Gestió de riscos, continuïtat del negoci, resposta davant d'incidents i seguretat de la cadena de subministrament.

ENS (quan és aplicable)

Mesures de seguretat per a entitats del sector públic i organitzacions que hi treballen.

ISO 27001

Implantació d'un Sistema de Gestió de la Seguretat de la Informació (SGSI).

 

 

Què pot passar si un hospital no protegeix adequadament la seva infraestructura?

En l'àmbit sanitari, un ciberatac pot tenir conseqüències molt més greus que en altres sectors. A més de l'impacte operatiu, l'organització es pot enfrontar a importants responsabilitats legals i econòmiques. Entre les principals conseqüències destaquen:

  • Multes de fins a 10 milions d'euros o el 2% de la facturació anual, segons el RGPD, quan es produeix una vulneració greu de dades personals.
  • Sancions previstes per la Directiva NIS2 per a les entitats obligades a complir-la.
  • Paralització parcial o total de l'activitat assistencial.
  • Exposició d'historials clínics i d'altra informació especialment sensible.
  • Pèrdua de confiança per part de pacients, asseguradores i organismes públics.

En un hospital, cada minut d'inactivitat pot afectar directament la qualitat assistencial. Per això, la prevenció és molt més eficaç i menys costosa que gestionar les conseqüències d'un incident.

ESED, especialistes en ciberseguretat proactiva i serveis gestionats

La protecció d'un hospital requereix una estratègia contínua, no actuacions puntuals quan apareix un problema.

A ESED ajudem hospitals, clíniques i centres sanitaris a reforçar la seva ciberseguretat mitjançant un model basat en la prevenció, la monitorització contínua i la resposta proactiva. Analitzem la infraestructura, protegim els dispositius mèdics connectats, supervisem l'activitat de la xarxa i ajudem a complir normatives com el RGPD, la Directiva NIS2, l'ENS o la ISO 27001.

Gràcies a un model de quota fixa mensual, les organitzacions disposen d'un equip especialitzat i supervisió 24/7, garantint la continuïtat assistencial i la protecció de la informació clínica sense costos imprevistos.