Ciberseguretat en hospitals i dispositius IoMT: riscos crítics, normativa aplicable i com evitar sancions

De Eduard Bardaji el 30.7.2026

<span id="hs_cos_wrapper_name" class="hs_cos_wrapper hs_cos_wrapper_meta_field hs_cos_wrapper_type_text" style="" data-hs-cos-general-type="meta_field" data-hs-cos-type="text" >Ciberseguretat en hospitals i dispositius IoMT: riscos crítics, normativa aplicable i com evitar sancions</span>

Els hospitals i centres sanitaris s'han convertit en un dels principals objectius dels ciberdelinqüents. Només a Espanya, els atacs de ransomware han crescut més d'un 116%, mentre que la digitalització de l'assistència sanitària ha multiplicat el nombre de dispositius connectats a la xarxa.

El problema va molt més enllà d'una pèrdua econòmica. Un ciberatac pot deixar fora de servei sistemes crítics, impedir l'accés als historials clínics o comprometre dades especialment sensibles de milers de pacients.

Per això, cada vegada més organitzacions sanitàries es pregunten com protegir les seves infraestructures, reduir el risc de patir un incident i complir les exigències de normatives com el RGPD o la Directiva NIS2.

Nueva llamada a la acción

Què és l'IoMT i per què suposa un repte per a la ciberseguretat?

L'Internet of Medical Things (IoMT) engloba els dispositius mèdics connectats capaços de recopilar, processar i transmetre informació clínica, com ara bombes d'infusió, respiradors, equips de diagnòstic, marcapassos o sistemes de monitorització remota.

Aquests dispositius milloren l'atenció sanitària proporcionant informació en temps real, però també amplien la superfície d'atac. Molts romanen en servei durant anys, són difícils d'actualitzar i no van ser dissenyats amb la ciberseguretat com a prioritat, de manera que un dispositiu compromès pot facilitar l'accés a la resta de la xarxa hospitalària.

Principals riscos de ciberseguretat als hospitals

La protecció d'un entorn sanitari requereix molt més que instal·lar un antivirus. Un hospital gestiona milers de dispositius, aplicacions i usuaris que intercanvien informació constantment. Entre els riscos més habituals destaquen:

  • Accessos no autoritzats als historials clínics.
  • Atacs de ransomware que paralitzen l'activitat assistencial.
  • Robatori de dades personals i sanitàries.
  • Dispositius IoMT vulnerables o sense actualitzar.
  • Moviment lateral d'un atacant dins de la xarxa.
  • Interrupció de serveis crítics.

Quan es produeix qualsevol d'aquestes situacions, l'impacte no afecta únicament l'organització. També pot endarrerir diagnòstics, intervencions quirúrgiques o tractaments, comprometent directament l'atenció al pacient.

Com protegir un hospital davant d'un ciberatac?

La millor estratègia consisteix a implantar un model de ciberseguretat preventiva (proactiva) que detecti comportaments anòmals abans que es converteixin en incidents. L'objectiu és reduir la superfície d'atac i protegir de manera contínua tota la infraestructura tecnològica.

Per aconseguir-ho, és recomanable segmentar la xarxa, aplicar polítiques Zero Trust amb autenticació multifactor, mantenir un inventari actualitzat dels actius connectats i supervisar contínuament l'activitat. Aquestes mesures s'han de complementar amb anàlisis de vulnerabilitats, proves d'intrusió i còpies de seguretat verificades per garantir una recuperació ràpida davant de qualsevol incident.

Quina normativa ha de complir un hospital?

El sector sanitari està subjecte a alguns dels requisits de ciberseguretat més exigents a causa de l'elevat nivell de sensibilitat de la informació que gestiona.

Normativa

Què exigeix?

RGPD

Protecció de les dades personals i sanitàries dels pacients.

Directiva NIS2

Gestió de riscos, continuïtat del negoci, resposta davant d'incidents i seguretat de la cadena de subministrament.

ENS (quan és aplicable)

Mesures de seguretat per a entitats del sector públic i organitzacions que hi treballen.

ISO 27001

Implantació d'un Sistema de Gestió de la Seguretat de la Informació (SGSI).

 

Nueva llamada a la acción

Què pot passar si un hospital no protegeix adequadament la seva infraestructura?

En l'àmbit sanitari, un ciberatac pot tenir conseqüències molt més greus que en altres sectors. A més de l'impacte operatiu, l'organització es pot enfrontar a importants responsabilitats legals i econòmiques. Entre les principals conseqüències destaquen:

  • Multes de fins a 10 milions d'euros o el 2% de la facturació anual, segons el RGPD, quan es produeix una vulneració greu de dades personals.
  • Sancions previstes per la Directiva NIS2 per a les entitats obligades a complir-la.
  • Paralització parcial o total de l'activitat assistencial.
  • Exposició d'historials clínics i d'altra informació especialment sensible.
  • Pèrdua de confiança per part de pacients, asseguradores i organismes públics.

En un hospital, cada minut d'inactivitat pot afectar directament la qualitat assistencial. Per això, la prevenció és molt més eficaç i menys costosa que gestionar les conseqüències d'un incident.

ESED, especialistes en ciberseguretat proactiva i serveis gestionats

La protecció d'un hospital requereix una estratègia contínua, no actuacions puntuals quan apareix un problema.

A ESED ajudem hospitals, clíniques i centres sanitaris a reforçar la seva ciberseguretat mitjançant un model basat en la prevenció, la monitorització contínua i la resposta proactiva. Analitzem la infraestructura, protegim els dispositius mèdics connectats, supervisem l'activitat de la xarxa i ajudem a complir normatives com el RGPD, la Directiva NIS2, l'ENS o la ISO 27001.

Gràcies a un model de quota fixa mensual, les organitzacions disposen d'un equip especialitzat i supervisió 24/7, garantint la continuïtat assistencial i la protecció de la informació clínica sense costos imprevistos.