Ciberseguretat en hospitals i dispositius IoMT: riscos crítics, normativa aplicable i com evitar sancions
De Eduard Bardaji el 30.7.2026

Els hospitals i centres sanitaris s'han convertit en un dels principals objectius dels ciberdelinqüents. Només a Espanya, els atacs de ransomware han crescut més d'un 116%, mentre que la digitalització de l'assistència sanitària ha multiplicat el nombre de dispositius connectats a la xarxa.
El problema va molt més enllà d'una pèrdua econòmica. Un ciberatac pot deixar fora de servei sistemes crítics, impedir l'accés als historials clínics o comprometre dades especialment sensibles de milers de pacients.
Per això, cada vegada més organitzacions sanitàries es pregunten com protegir les seves infraestructures, reduir el risc de patir un incident i complir les exigències de normatives com el RGPD o la Directiva NIS2.
Què és l'IoMT i per què suposa un repte per a la ciberseguretat?
L'Internet of Medical Things (IoMT) engloba els dispositius mèdics connectats capaços de recopilar, processar i transmetre informació clínica, com ara bombes d'infusió, respiradors, equips de diagnòstic, marcapassos o sistemes de monitorització remota.
Aquests dispositius milloren l'atenció sanitària proporcionant informació en temps real, però també amplien la superfície d'atac. Molts romanen en servei durant anys, són difícils d'actualitzar i no van ser dissenyats amb la ciberseguretat com a prioritat, de manera que un dispositiu compromès pot facilitar l'accés a la resta de la xarxa hospitalària.
Principals riscos de ciberseguretat als hospitals
La protecció d'un entorn sanitari requereix molt més que instal·lar un antivirus. Un hospital gestiona milers de dispositius, aplicacions i usuaris que intercanvien informació constantment. Entre els riscos més habituals destaquen:
- Accessos no autoritzats als historials clínics.
- Atacs de ransomware que paralitzen l'activitat assistencial.
- Robatori de dades personals i sanitàries.
- Dispositius IoMT vulnerables o sense actualitzar.
- Moviment lateral d'un atacant dins de la xarxa.
- Interrupció de serveis crítics.
Quan es produeix qualsevol d'aquestes situacions, l'impacte no afecta únicament l'organització. També pot endarrerir diagnòstics, intervencions quirúrgiques o tractaments, comprometent directament l'atenció al pacient.
Com protegir un hospital davant d'un ciberatac?
La millor estratègia consisteix a implantar un model de ciberseguretat preventiva (proactiva) que detecti comportaments anòmals abans que es converteixin en incidents. L'objectiu és reduir la superfície d'atac i protegir de manera contínua tota la infraestructura tecnològica.
Per aconseguir-ho, és recomanable segmentar la xarxa, aplicar polítiques Zero Trust amb autenticació multifactor, mantenir un inventari actualitzat dels actius connectats i supervisar contínuament l'activitat. Aquestes mesures s'han de complementar amb anàlisis de vulnerabilitats, proves d'intrusió i còpies de seguretat verificades per garantir una recuperació ràpida davant de qualsevol incident.
Quina normativa ha de complir un hospital?
El sector sanitari està subjecte a alguns dels requisits de ciberseguretat més exigents a causa de l'elevat nivell de sensibilitat de la informació que gestiona.
|
Normativa |
Què exigeix? |
|
Protecció de les dades personals i sanitàries dels pacients. |
|
|
Directiva NIS2 |
Gestió de riscos, continuïtat del negoci, resposta davant d'incidents i seguretat de la cadena de subministrament. |
|
ENS (quan és aplicable) |
Mesures de seguretat per a entitats del sector públic i organitzacions que hi treballen. |
|
ISO 27001 |
Implantació d'un Sistema de Gestió de la Seguretat de la Informació (SGSI). |
Què pot passar si un hospital no protegeix adequadament la seva infraestructura?
En l'àmbit sanitari, un ciberatac pot tenir conseqüències molt més greus que en altres sectors. A més de l'impacte operatiu, l'organització es pot enfrontar a importants responsabilitats legals i econòmiques. Entre les principals conseqüències destaquen:
- Multes de fins a 10 milions d'euros o el 2% de la facturació anual, segons el RGPD, quan es produeix una vulneració greu de dades personals.
- Sancions previstes per la Directiva NIS2 per a les entitats obligades a complir-la.
- Paralització parcial o total de l'activitat assistencial.
- Exposició d'historials clínics i d'altra informació especialment sensible.
- Pèrdua de confiança per part de pacients, asseguradores i organismes públics.
En un hospital, cada minut d'inactivitat pot afectar directament la qualitat assistencial. Per això, la prevenció és molt més eficaç i menys costosa que gestionar les conseqüències d'un incident.
ESED, especialistes en ciberseguretat proactiva i serveis gestionats
La protecció d'un hospital requereix una estratègia contínua, no actuacions puntuals quan apareix un problema.
A ESED ajudem hospitals, clíniques i centres sanitaris a reforçar la seva ciberseguretat mitjançant un model basat en la prevenció, la monitorització contínua i la resposta proactiva. Analitzem la infraestructura, protegim els dispositius mèdics connectats, supervisem l'activitat de la xarxa i ajudem a complir normatives com el RGPD, la Directiva NIS2, l'ENS o la ISO 27001.
Gràcies a un model de quota fixa mensual, les organitzacions disposen d'un equip especialitzat i supervisió 24/7, garantint la continuïtat assistencial i la protecció de la informació clínica sense costos imprevistos.
També et pot agradar
Històries relacionades

Ciberseguretat en empreses del sector beauty: impacte real en el negoci, costos i compliment de la NIS2/ENS

La meva empresa està obligada a complir la Directiva NIS2?




