L’any 2022, els ciberatacs al sector sanitari es van disparar un 650%, segons Tehtris. Aquests atacs poden provocar no només la pèrdua de dades sensibles i confidencials de clients, pacients, proveïdors o col·laboradors, sinó també el robatori de fórmules o la interrupció de l’activitat de l’organització.

De tipus de ciberatacs n’hi ha molts i, com més avança la tecnologia, més en van apareixent. Tot i això, existeixen algunes tècniques de hacking que són les més comunes i utilitzades pels ciberdelinqüents, ja que per a ells són les més efectives per assolir els seus objectius.

Fa unes setmanes vam publicar un article parlant de la importància de la ciberseguretat en el sector sanitari a causa de l’increment dels ciberatacs dirigits a aquest sector, revisant els tipus de malware més comuns que poden afectar centres de salut, hospitals, empreses farmacèutiques o biotecnològiques. En aquest article, volem ampliar la informació proporcionada, fent un repàs de les vulnerabilitats i punts febles més freqüents en les infraestructures informàtiques dels centres sanitaris, que poden convertir-se en la principal causa de l’entrada d’un virus informàtic en un sistema, paralitzant la seva activitat i posant en risc la informació emmagatzemada.

El desig principal dels ciberdelinqüents quan llancen un ciberatac és que aquest assoleixi el seu objectiu, és a dir, infectar un sistema informàtic amb programari maliciós (malware) per poder accedir a la informació que emmagatzema i així exigir un rescat econòmic per a la seva recuperació i obtenir-ne un benefici.

El sector sanitari és un dels més susceptibles de patir ciberatacs. Això es deu a la gran quantitat de dades i informació sensible o confidencial que gestiona. És un dels sectors que genera més dades i, per aquest motiu, complir amb el RGPD i disposar de sistemes de seguretat informàtica que minimitzin el risc de patir una bretxa de dades és una preocupació que qualsevol empresa, organització, entitat o associació d’aquest àmbit ha de tenir present i incloure dins de les seves polítiques de funcionament.

El gegant farmacèutic Novartis va ser víctima d’un ciberatac. (Clarín, juny 2022)

Qualsevol empresa del sector fintech es troba en un moment crític pel que fa a la ciberseguretat, ja que els troians bancaris no deixen d’augmentar i apareixen constantment noves variants de programari maliciós, com ara Ginp.

Les institucions bancàries han passat de 400 ciberatacs anuals el 2012 a 1.500 el 2020, segons un estudi del Fons Monetari Internacional. Una xifra alarmant, tenint en compte que molts d’aquests aconsegueixen el seu objectiu: robar dades bancàries dels usuaris. Ginp, Ghimob… són alguns dels ciberatacs bancaris més comuns actualment.

La ciberseguretat ja és una preocupació real a qualsevol empresa. L’increment de ciberatacs no és per prendre’l a la lleugera i, actualment, que la majoria de transaccions es realitzen de forma digital, garantir la seguretat de les dades és imprescindible per salvaguardar la reputació i la imatge de marca.

Entenem per cibrefrau tots aquells delictes o estafes que es cometen a internet, ja sigui a través d’un lloc web o de les aplicacions que utilitzem. El cibrefrau és un negoci molt lucratiu: segons un informe del Banc Central Europeu (BCE), les transaccions fraudulentes ascendeixen a 1.800 milions d’euros anuals. I el 2019 els ciberdelictes van créixer un 36% respecte al 2018. Segons el Ministeri de l’Interior, cada hora es denuncien 12 estafes i amenaces a través de la xarxa.

Fa pocs dies vam parlar sobre l’augment dels troians bancaris a Espanya, un tipus de ciberatac que té com a finalitat robar informació bancària als usuaris.

Avui vull parlar-te de Ginp, el troià bancari que s’està estenent per Espanya i que ja ha afectat organitzacions com el Ministeri de Sanitat.