La logística és el motor que manté en marxa l’economia global.

Des d’ESED, cada any ens agrada fer un repàs de les tendències en ciberseguretat que marcaran l’any vinent. L’objectiu és estar sempre a l’última en solucions i oferir als nostres clients la millor protecció davant d’un entorn digital cada cop més complex.

La traçabilitat alimentària s’ha convertit en un dels pilars més importants per garantir la seguretat alimentària, el compliment normatiu i la confiança del consumidor. Tanmateix, amb la digitalització de la cadena de subministrament i l’adopció de tecnologies com blockchain, IoT i sistemes ERP, també apareixen noves vulnerabilitats que poden ser explotades per ciberdelinqüents.

En aquest article analitzem com un atacant podria manipular els sistemes de traçabilitat, quines serien les conseqüències per a les empreses i quines mesures de ciberseguretat cal implementar per mitigar aquest risc.

En 2026, el sector logístic continuarà experimentant una transformació sense precedents. La digitalització d’emmagatzematges, flotes i processos de traçabilitat està fent que les cadenes de subministrament siguin més eficients i connectades, però també més vulnerables als ciberatacs.

Els operadors logístics gestionen informació crítica com rutes de transport, dades de clients i proveïdors, sistemes d’aduanes o informació sobre càrregues sensibles. Aquesta dependència de plataformes digitals, combinada amb la pressió per complir terminis de lliurament i requisits normatius, converteix el sector en un objectiu atractiu per als ciberdelinqüents.

Segons INCIBE, el 2023 el transport i la logística van concentrar fins al 25% dels ciberatacs a serveis essencials, i el 2024 es van convertir en la tercera indústria més atacada a Espanya, només superada per altres sectors crítics. A més, el 71% de les empreses espanyoles han patit algun ciberatac, i la logística és especialment vulnerable per la seva interconnexió i dependència digital.

En el sector retail, la seguretat digital s’ha convertit en un element crític per garantir la confiança dels clients i la continuïtat operativa. Les botigues físiques i les plataformes de comerç electrònic s’enfronten constantment a riscos de ciberatacs que poden comprometre informació sensible, interrompre operacions i afectar la reputació de la marca. Davant d’aquest escenari, el Threat Hunting en retail emergeix com una estratègia indispensable per detectar i anticipar atacs abans que causin danys.

La ciberseguretat en el sector retail s’enfronta a reptes cada cop més complexos. Les botigues físiques, tot i ser tradicionals en la seva operació, depenen ara de sistemes digitals per a la gestió d’inventaris, pagaments electrònics, càmeres de seguretat i punts de venda connectats a la xarxa corporativa. Aquest augment de la connectivitat amplia significativament la superfície d’atac, convertint qualsevol vulnerabilitat en un risc potencial per a la continuïtat del negoci i la protecció de les dades dels clients. Una de les estratègies més efectives per mitigar aquests riscos és la microsegmentació de xarxes.

La digitalització dels assaigs clínics ha transformat la recerca biomèdica, facilitant la recopilació i anàlisi de dades, així com la col·laboració entre múltiples actors. Tanmateix, aquesta interconnexió ha incrementat l’exposició a ciberatacs, especialment aquells dirigits a la cadena de subministrament digital. Aquests atacs no només comprometen la integritat de les dades, sinó que també posen en risc la seguretat dels pacients i la reputació de les institucions implicades.

La indústria alimentària està experimentant una transformació digital profunda impulsada per la necessitat de millorar l’eficiència operativa, garantir la traçabilitat dels productes i complir amb normatives sanitàries cada vegada més estrictes. En aquest context, els dispositius IoT (Internet de les Coses) s’han convertit en eines clau per a la monitorització i automatització de processos.

Els sensors intel·ligents de temperatura i humitat asseguren la correcta conservació dels aliments durant l’emmagatzematge i transport. Les càmeres connectades permeten supervisar en temps real les línies de producció, zones d’envasat i punts crítics d’higiene. Les etiquetes RFID i NFC agiliten la identificació, el seguiment i la traçabilitat de matèries primeres i productes acabats al llarg de tota la cadena de subministrament.

No obstant això, la implementació accelerada d’aquestes tecnologies sovint es realitza sense considerar adequadament la seva seguretat. Aquesta omissió representa un risc significatiu que pot comprometre tant la seguretat alimentària com la continuïtat operativa de les organitzacions. Quan l’IoT s’implementa sense les proteccions de ciberseguretat necessàries, s’amplia la superfície d’atac i s’exposen els sistemes industrials a amenaces cibernètiques cada vegada més sofisticades.

La compra en línia és un dels mètodes més habituals avui dia. Actualment es duen a terme milions de transaccions, per això és fonamental garantir la integritat i la seguretat de les dades personals i financeres dels usuaris. Tanmateix, de la mateixa manera que evolucionen les mesures de ciberseguretat, també ho fan els ciberatacs. En aquest context, els atacs Magecart, també coneguts com a atacs de formjacking, s’han consolidat com una de les amenaces més persistents i sofisticades dirigides a botigues en línia i plataformes de pagament.

El sector biotecnològic i mèdic ha experimentat una transformació significativa amb la incorporació de tecnologies digitals avançades. Equips de laboratori, dispositius de diagnòstic i sistemes de monitorització estan ara connectats en xarxa, equipats amb firmware sofisticat i gestionats a través d’interfícies digitals. Aquesta digitalització, tot i que augmenta l’eficiència i la capacitat dels dispositius, també introdueix noves superfícies d’atac per als ciberdelinqüents.

El ransomware s’ha consolidat en els últims anys com una de les amenaces més greus per a les infraestructures informàtiques a nivell mundial. En aquest context, la indústria alimentària ha demostrat ser especialment vulnerable. Tradicionalment centrada en l’eficiència operativa i la logística, moltes empreses del sector havien relegat la ciberseguretat a un segon pla. No obstant això, l’augment exponencial d’atacs ha obligat a un replantejament urgent de les estratègies de defensa digital. L’atac sofert per JBS Foods el 2021 no només va ser un dels més mediàtics, sinó també un cas paradigmàtic que va revelar vulnerabilitats estructurals en una de les majors empreses càrniques del món.

El modelo Zero-Trust o confianza cero parte de un principio fundamental: ninguna entidad, ya sea interna o externa a la red corporativa, debe ser automáticamente confiable. Cada acceso a recursos críticos se valida de forma continua, evaluando la identidad, el contexto y la postura de seguridad del usuario o dispositivo.