Des de l’entrada en vigor del Reglament General de Protecció de Dades el 2018, el marc normatiu europeu ha continuat evolucionant per adaptar-se a la transformació digital, el creixement dels serveis en línia i l’ús intensiu de tecnologies avançades. En els darrers anys, la Unió Europea ha reforçat la seva estratègia digital amb noves regulacions orientades a garantir un ús responsable de la tecnologia i una protecció més sòlida de les dades personals.

En una societat cada cop més digitalitzada i tecnològica, les organitzacions, tant públiques com privades, han d’entendre quins marcs normatius i estàndards estan obligades a aplicar per protegir la informació, complir la legislació i generar confiança amb clients i socis. Entre aquestes referències, l’Esquema Nacional de Seguretat (ENS) ocupa un lloc central a Espanya, mentre que altres marcs com ISO 27001, els desenvolupats per NIST o el Reglament General de Protecció de Dades (GDPR) tenen un abast més ampli o diferent.

Implementar l’Esquema Nacional de Seguretat (ENS) en una organització és un procés rigorós que exigeix planificació, execució tècnica i control continu. L’ENS és un marc legal obligatori a Espanya per a entitats del sector públic i per a les privades que gestionen dades sensibles o presten serveis per a l’administració, amb l’objectiu de garantir que la informació i els serveis electrònics siguin gestionats sota requisits de seguretat clars i homogènies.

La indústria agroalimentària està vivint una transformació profunda impulsada per la digitalització dels seus processos. Sistemes de gestió de la producció, plataformes de traçabilitat, control de qualitat, automatització i connexió amb proveïdors i distribuïdors s’han convertit en peces clau per millorar l’eficiència, reduir costos i garantir la seguretat alimentària.

L’Esquema Nacional de Seguretat (ENS) és el marc normatiu espanyol que estableix els principis, requisits mínims i nivells de seguretat aplicables als sistemes d’informació en el sector públic i a les empreses que gestionen informació sensible o col·laboren amb l’Administració. L’objectiu de l’ENS és protegir la informació i els serveis digitals davant amenaces, garantint la confidencialitat, integritat, disponibilitat, autenticitat i traçabilitat de les dades.

Un element clau de l’ENS són els seus tres nivells de seguretat (Baix, Mig i Alt) que determinen les mesures de protecció que cada organització ha d’implementar segons l’impacte potencial d’una incidència de seguretat. A continuació, detallem cada nivell amb exemples pràctics per a empreses.

Les eines de seguretat són fonamentals, però la seva eficàcia depèn en gran mesura de com s’utilitzen en el dia a dia. En la majoria dels incidents, el ciberdelinqüent no trenca sistemes, sinó que aprofita hàbits insegurs, contrasenyes dèbils, sessions obertes o enllaços clicats sense verificar.

Per això, hem de tenir en compte les polítiques de ciberseguretat per a empleats, les quals regulen una sèrie de normes clares per protegir la informació, els sistemes i, el més important, la continuïtat del negoci en cada acció quotidiana.

Actualment, cap organització que gestioni informació, sistemes crítics o serveis digitals es pot permetre ignorar els requisits de seguretat exigits per la normativa. L’increment dels ciberatacs, l’externalització de serveis tecnològics i la dependència de tercers han convertit el compliment en ciberseguretat en un factor crític per a la continuïtat del negoci.

El panorama de la ciberseguretat el 2025 reflecteix un augment constant de la sofisticació i la freqüència dels atacs. La digitalització accelerada, la dependència d’infraestructures connectades i el creixement exponencial de dades sensibles han convertit moltes organitzacions en objectius estratègics per als ciberdelinqüents. Comprendre quins sectors són més vulnerables i per què permet a empreses i administracions anticipar riscos, prioritzar defenses i garantir la continuïtat del negoci davant amenaces cada cop més dirigides.

En aquest context, les dades del 2025 mostren que els atacs no es distribueixen de manera uniforme: certs sectors concentren la major part de l’activitat maliciosa, mentre que altres, tot i ser menys visibles, no estan exempts de risc.

Els ciberatacs als despatxos van augmentar un 57 % el 2025, i els serveis professionals (principalment firmes legals) van concentrar el 22 % dels atacs de ransomware. Aquestes dades demostren que protegir la informació i garantir la continuïtat del despatx ha de ser una prioritat per assegurar l’operativitat i prevenir la fugida de dades i informació.

El període 2024-2025 va marcar un punt d’inflexió en el panorama de la ciberseguretat. L’increment sostingut dels ciberatacs, juntament amb una major sofisticació tècnica, va elevar el nivell de risc per a les organitzacions públiques i privades a nivell global. La digitalització accelerada, la dependència del cloud i la interconnexió entre proveïdors van ampliar de manera significativa la superfície d’atac.

A continuació, analitzem les dades, incidents i tendències que van marcar l’escenari dels ciberatacs en aquest període.

El 2025, les organitzacions es van enfrontar a un augment sense precedents dels atacs digitals, des del phishing impulsat per Intel·ligència Artificial (IA) fins a bretxes en la cadena de subministrament. Aquests incidents no només comprometen dades i operacions, sinó que també afecten la reputació i la continuïtat del negoci, independentment de la mida de l’empresa.

Més del 100 % d’increment en els ciberatacs contra transport i logística en els darrers anys i més del 60 % dels incidents dirigits a interrompre la cadena de subministrament confirmen una realitat clara: l’alt impacte econòmic i la forta interconnexió tecnològica del sector estan convertint els operadors logístics en un dels objectius més atractius i valuosos per als ciberatacs.

En aquest context, la ciberseguretat ja no és un aspecte tècnic aïllat, sinó un element clau per garantir la continuïtat operativa. Implementar un pla de ciberseguretat integral en operadors logístics no és només una mesura preventiva, és una necessitat per protegir processos crítics i evitar interrupcions a la cadena de subministrament.