IoT a la indústria alimentària: un risc per a la ciberseguretat?

La indústria alimentària està experimentant una transformació digital profunda impulsada per la necessitat de millorar l’eficiència operativa, garantir la traçabilitat dels productes i complir amb normatives sanitàries cada vegada més estrictes. En aquest context, els dispositius IoT (Internet de les Coses) s’han convertit en eines clau per a la monitorització i automatització de processos.

Els sensors intel·ligents de temperatura i humitat asseguren la correcta conservació dels aliments durant l’emmagatzematge i transport. Les càmeres connectades permeten supervisar en temps real les línies de producció, zones d’envasat i punts crítics d’higiene. Les etiquetes RFID i NFC agiliten la identificació, el seguiment i la traçabilitat de matèries primeres i productes acabats al llarg de tota la cadena de subministrament.

No obstant això, la implementació accelerada d’aquestes tecnologies sovint es realitza sense considerar adequadament la seva seguretat. Aquesta omissió representa un risc significatiu que pot comprometre tant la seguretat alimentària com la continuïtat operativa de les organitzacions. Quan l’IoT s’implementa sense les proteccions de ciberseguretat necessàries, s’amplia la superfície d’atac i s’exposen els sistemes industrials a amenaces cibernètiques cada vegada més sofisticades.

Ciberseguretat en dispositius IoT, una assignatura pendent

El problema no rau en la tecnologia en si mateixa, sinó en com es desplega dins dels entorns productius. La majoria de dispositius IoT utilitzats a la indústria alimentària s’han dissenyat amb un enfocament funcional, prioritzant connectivitat, baix consum energètic i integració amb altres plataformes industrials. Malauradament, en molts casos, la seguretat ha quedat en segon pla.

L’alta presència de sensors, càmeres i etiquetes intel·ligents connectades a xarxes internes o fins i tot a Internet sense cap tipus d’autenticació robusta és una realitat del sector. Molts d’aquests dispositius operen amb configuracions predeterminades de fàbrica, incloent contrasenyes bàsiques o obertes, protocols de comunicació sense xifrat i firmware desactualitzat o sense suport.

Aquestes condicions converteixen els dispositius IoT en vectors potencials d’intrusió per a actors maliciosos. A través d’ells, un atacant pot interceptar informació confidencial, alterar paràmetres operatius, inutilitzar sistemes crítics o propagar malware cap a altres àrees de la xarxa industrial.

Ciberatacs més comuns en dispositius IoT

Ciberatacs a sensors industrials

A les plantes processadores d’aliments, els sensors IoT tenen un paper fonamental. Monitoritzen paràmetres ambientals que incideixen directament en la seguretat i qualitat del producte, com temperatura, humitat, pressió, pH o nivells de CO₂. També controlen condicions operatives en càmeres frigorífiques, forns, autoclaves o línies d’envasat.

El problema sorgeix quan aquests sensors estan exposats a xarxes obertes o mal segmentades. Un ciberdelinqüent que hi accedeixi pot modificar lectures crítiques, simulant condicions normals quan en realitat hi ha una desviació greu. Això pot provocar fallades en la cadena de fred, proliferació bacteriana o pèrdua del control de qualitat, amb impactes directes en la salut pública i la reputació de la marca.

Encara més preocupant és que moltes organitzacions no disposen de mecanismes de validació creuada o redundància de dades. Això significa que, si un sensor transmet informació manipulada, el sistema actuarà en base a aquesta informació, sense capacitat de detectar immediatament l’anomalia.

Ciberatacs en càmeres connectades

Les càmeres IP utilitzades a les plantes alimentàries compleixen funcions crítiques. No només s’empren per a la seguretat física, sinó també per a la supervisió de processos, control d’accés, compliment de normes d’higiene i prevenció de contaminacions creuades.

Malgrat la seva importància, moltes càmeres industrials funcionen amb credencials febles o sense xifratge en la transmissió d’imatges. A més, al estar permanentment connectades, poden ser utilitzades com a punts d’entrada per a moviments laterals dins de la xarxa.

Els atacants han perfeccionat tècniques per interceptar transmissions en temps real, identificar patrons d’activitat i, en alguns casos, executar atacs de denegació de servei que inutilitzen el sistema de videovigilància en moments clau. Encara més greu és la possibilitat que aquestes càmeres s’utilitzin com a trampolí per accedir a sistemes de control industrial (ICS) o xarxes SCADA, si no existeix una adequada segmentació de la xarxa.

Ciberatacs a etiquetes intel·ligents i riscos en la traçabilitat

La traçabilitat és un pilar fonamental de la seguretat alimentària moderna. Tecnologies com RFID i NFC permeten rastrejar cada lot de producte des de l’origen fins al consumidor final. Tot i això, aquestes etiquetes representen un punt de vulnerabilitat si no es protegeixen adequadament.

Moltes etiquetes RFID transmeten dades sense xifrat, cosa que les fa susceptibles de ser clonades o modificades per un atacant amb accés físic o proper a la senyal. En operacions logístiques, això pot permetre la suplantació de mercaderies, la inserció de productes no autoritzats o la falsificació de certificats sanitaris.

A més, les plataformes que gestionen la traçabilitat solen estar interconnectades amb sistemes ERP, MES o WMS, cosa que amplifica el risc en cas d’intrusió. La manipulació de les dades de traçabilitat pot ocultar falles en els processos de producció, encobrir contaminacions o impedir un retir efectiu de productes del mercat davant una alerta sanitària.

Consequències de la manca de ciberseguretat en dispositius IoT

L'impacte d'un atac a dispositius IoT en una planta d'aliments no és merament digital. Les conseqüències són tangibles i poden ser devastadores. En primer lloc, està el risc per a la salut dels consumidors si es produeix una alteració en els processos que comprometi la innocuïtat del producte. Una intrusió en sensors de refrigeració o cocció, per exemple, pot deixar aliments en condicions propícies per al creixement bacterià.

En segon lloc, les pèrdues econòmiques poden ser milionàries. Un atac pot forçar la detenció de línies de producció, generar pèrdues d'estoc per deterioració, o portar al retir massiu de productes del mercat.  A això se suma el mal reputacional, que en un sector tan regulat i competitiu com l'alimentari, pot trigar anys a reparar-se.

Finalment, està la qüestió legal. En moltes jurisdiccions, les empreses són responsables per garantir la seguretat dels seus sistemes i dades. Una intrusió facilitada per negligència en la protecció de dispositius IoT pot derivar en sancions reguladores, demandes civils o fins i tot conseqüències penals si es demostra que va haver-hi omissió deliberada.

Consells de ciberseguretat per a dispositius IoT: aposta per la ciberseguretat proactiva

Davant la creixent digitalització i connectivitat, les empreses alimentàries han d'adoptar una estratègia integral de ciberseguretat industrial. No n'hi ha prou amb reaccionar davant incidents; és imprescindible anticipar-se a ells mitjançant polítiques preventives que protegeixin tota la infraestructura connectada.

Cada dispositiu IoT ha de considerar-se part del perímetre de seguretat, no un element aïllat. La protecció comença des de la seva adquisició: triar fabricants que ofereixin seguretat incorporada, xifrat de fàbrica i actualitzacions periòdiques de microprogramari és essencial.

Una vegada implementats, s'han d'establir controls d'accés estrictes, canviar les credencials predeterminades i monitorar contínuament el comportament de cada dispositiu. La segmentació de xarxes, l'ús de firewalls industrials i la implementació de sistemes de detecció d'anomalies permeten limitar l'abast d'un atac i respondre de manera immediata davant qualsevol esdeveniment sospitós.

El factor humà és igual de decisiu: capacitar al personal en pràctiques segures i fomentar la conscienciació sobre riscos del IoT enforteix la resiliència digital de l'organització.

El IoT ha portat beneficis clars: major eficiència, traçabilitat i control. No obstant això, també ha obert noves vulnerabilitats. Sensors, càmeres i etiquetes intel·ligents sense protecció constitueixen una amenaça real per a la seguretat alimentària, la integritat de les dades i la continuïtat operativa.

Protegir aquests dispositius és més que una qüestió tècnica: és una responsabilitat estratègica. Invertir en ciberseguretat industrial és invertir en confiança, reputació i sostenibilitat de l'organització.