Guia completa sobre ciberseguretat en biotechs i laboratoris

L’any 2022, els ciberatacs al sector sanitari es van disparar un 650%, segons Tehtris. Aquests atacs poden provocar no només la pèrdua de dades sensibles i confidencials de clients, pacients, proveïdors o col·laboradors, sinó també el robatori de fórmules o la interrupció de l’activitat de l’organització.

Els laboratoris i les empreses biotecnològiques, a causa de la sensibilitat de les dades que gestionen i de la tecnologia que utilitzen, s’enfronten a una sèrie de reptes i problemàtiques a l’hora de garantir la seva seguretat.

Hàndicaps (problemàtiques) dels laboratoris i empreses del sector biotech en termes de ciberseguretat

A ESED, com a especialistes en ciberseguretat, després d’haver treballat amb diverses empreses del sector Biotech i Pharma, sabem que aquestes s’enfronten a determinades problemàtiques internes que poden dificultar la protecció de les dades i el compliment dels requisits de ciberseguretat necessaris.

Sensibilitat de les dades que gestionen

Les dades genètiques i biomèdiques són informació confidencial i altament sensible. Per aquest motiu, resulten especialment atractives per als ciberdelinqüents. Aquests són conscients de la importància de preservar la seguretat d’aquestes dades i d’evitar que es facin públiques, raó per la qual es converteixen en un objectiu prioritari. Aconseguir-les els permet exigir un rescat econòmic a canvi de la seva recuperació i evitar-ne la publicació.

Manca de personal especialitzat

Sovint no es disposa de personal especialitzat en seguretat informàtica. Aquest fet dificulta el compliment correcte de les normatives i regulacions legals en matèria de protecció de dades, cosa que pot derivar en multes i sancions.

Falta de conscienciació i formació

No comptar amb personal especialitzat i tècnic en seguretat informàtica fa que la resta de l’equip no sigui conscient del tipus d’amenaces a què s’enfronta diàriament i que poden posar en risc les investigacions i l’activitat quotidiana. Els errors humans són la principal causa d’entrada de malware en un sistema informàtic, per això les certificacions i la formació en ciberseguretat, fins i tot a un nivell bàsic, són clau.

Múltiples sistemes i dispositius interconnectats

Els laboratoris i les biotechs solen treballar amb una gran varietat de dispositius interconnectats per afavorir una feina més eficient i col·laborativa. Tanmateix, si no s’apliquen les mesures adequades, això incrementa la superfície d’atac i els fa més vulnerables. A més, la manca d’actualització de programari, sistemes i dispositius és una de les principals causes de bretxes de seguretat.

La principal conseqüència d’aquests hàndicaps o problemàtiques és que converteixen els laboratoris i les empreses del sector biotecnològic en un objectiu fàcil per als ciberdelinqüents.

Quin tipus d’amenaces o ciberatacs són els més utilitzats contra laboratoris i biotechs

L’objectiu principal dels ciberdelinqüents quan ataquen un laboratori o una organització del sector biotecnològic és robar investigacions, fórmules, patents o altres actius valuosos de propietat intel·lectual. Per aconseguir-ho, utilitzen diferents tècniques.

Atacs de phishing

Aquests atacs es duen a terme a través del correu electrònic. En la majoria dels casos, suplanten la identitat d’una persona o d’una organització legítima per aconseguir que el receptor faci clic en un enllaç o descarregui un arxiu. En fer-ho, s’executa malware dins del sistema informàtic, que queda infectat i permet l’accés a la informació i les dades.

Aquesta és l’amenaça que actualment té més probabilitats d’èxit per als ciberdelinqüents, ja que gràcies a tecnologies com la intel·ligència artificial, el tipus de missatges utilitzats per enganyar l’usuari s’ha perfeccionat, fet que dificulta identificar-los com a missatges fraudulents.

Atacs de ransomware

Els ciberdelinqüents utilitzen el ransomware per xifrar les dades d’una organització, impedint que aquesta hi pugui accedir. Per a la seva recuperació i desbloqueig, exigeixen un rescat econòmic a la corporació.

Atacs DDoS

Els atacs DDoS o de denegació de servei distribuïda són un tipus d’atac que té com a objectiu inhabilitar un servidor, un servei o una infraestructura. La seva finalitat és saturar els ports amb múltiples fluxos d’informació, sobrecarregant el servidor fins que no pot continuar prestant els seus serveis.

Cerca de bretxes de seguretat

Els ciberdelinqüents aprofiten les bretxes de seguretat d’un sistema, generades per la manca de monitorització, per llançar els seus atacs amb èxit.

Atacs dirigits avançats (APT)

Els APT són atacs altament sofisticats i dirigits específicament a una organització. Poden implicar una àmplia gamma de tàctiques, com la infiltració sigil·losa i l’exfiltració de dades.

Per protegir-se d’aquests ciberatacs, les organitzacions biotecnològiques i els laboratoris han d’implementar mesures sòlides de ciberseguretat, que incloguin la formació del personal, la protecció de dades, la segmentació de xarxes, la monitorització d’amenaces i la resposta a incidents.

Mesures de seguretat informàtica específiques per a laboratoris i empreses biotecnològiques

• Segmentació de xarxes: Separa les xarxes internes dels laboratoris de les xarxes corporatives generals per limitar l’exposició dels sistemes crítics i de les dades sensibles a possibles amenaces externes.

• Polítiques d’accés i autenticació: Implementa polítiques d’accés estrictes i autenticació multifactor (2FA) per garantir que només les persones autoritzades puguin accedir als sistemes i a les dades crítiques.

• Xifratge de dades: Utilitza mètodes de xifratge per protegir les dades en repòs i en trànsit, especialment les relacionades amb informació biomèdica i genètica.

• Còpies de seguretat completes: Realitza còpies de seguretat periòdiques de les dades crítiques per assegurar que, davant d’un ciberatac o una pèrdua d’informació, es puguin recuperar amb facilitat.

• Actualitzacions al dia: No actualitzar equips o sistemes per manca de temps, coneixement o perquè aparentment continuen funcionant suposa posar en risc la informació de l’empresa i tota la infraestructura IT. És exposar-se al fet que l’equip no pugui treballar amb normalitat.

• Implementació d’estratègies i polítiques de seguretat informàtica: Les polítiques o estratègies de ciberseguretat actuen com una guia de bones pràctiques que recull plans, procediments i processos per definir com una organització ha de protegir la seva informació. És un document que s’ha d’anar actualitzant a mesura que la tecnologia evoluciona dins de la companyia.

• Implementació de tallafocs i sistemes de prevenció d’intrusions (IPS): Utilitza tallafocs i sistemes d’IPS per protegir la xarxa i els sistemes davant d’atacs externs.

• Compliment normatiu: Assegura’t de complir totes les regulacions i estàndards aplicables, com el HIPAA en el cas de dades mèdiques o el GDPR en el cas de dades europees.

• Proves de penetració: Realitza proves de penetració de manera regular per identificar vulnerabilitats a la infraestructura i a les aplicacions abans que ho facin els ciberdelinqüents.

• Disaster Recovery Plan: Un Disaster Recovery Plan o pla de recuperació davant de desastres és un conjunt d’accions i recursos, tant tècnics com humans, que estableix protocols d’actuació. Defineix com ha de procedir l’empresa per minimitzar els danys i recuperar la normalitat en el menor temps possible i amb el menor cost.

I sobretot...

Compta amb un partner tecnològic o especialista en ciberseguretat

Disposar d’un especialista en ciberseguretat t’ajudarà a implementar totes les mesures esmentades anteriorment. En aquest article trobaràs resumides les tasques més rellevants que realitza un professional en seguretat informàtica i els avantatges que pot aportar al teu laboratori o biotech.

Per a més informació sobre com protegir les dades sensibles i confidencials de la teva organització, pots contactar amb nosaltres sense cap compromís.