Atac a la traçabilitat alimentària: modificació de l’origen d’un producte

La traçabilitat alimentària s’ha convertit en un dels pilars més importants per garantir la seguretat alimentària, el compliment normatiu i la confiança del consumidor. Tanmateix, amb la digitalització de la cadena de subministrament i l’adopció de tecnologies com blockchain, IoT i sistemes ERP, també apareixen noves vulnerabilitats que poden ser explotades per ciberdelinqüents.

En aquest article analitzem com un atacant podria manipular els sistemes de traçabilitat, quines serien les conseqüències per a les empreses i quines mesures de ciberseguretat cal implementar per mitigar aquest risc.

Què és la traçabilitat alimentària i per què és un objectiu per als ciberatacs?

La traçabilitat alimentària consisteix en el conjunt de processos, registres i tecnologies que permeten rastrejar un aliment des del seu origen fins al consumidor final. Això inclou dades sobre la procedència de les matèries primeres, transport, emmagatzematge, processament i distribució.

La digitalització ha permès que aquestes dades es gestionin en plataformes interconnectades i, en molts casos, descentralitzades. Però precisament aquesta interconnexió exposa els sistemes a atacs que busquen alterar, robar o suplantar informació crítica.

Un hacker que aconseguís modificar la traçabilitat d’un producte podria:

• Falsificar l’origen geogràfic d’un aliment.
  
  
• Suplantar certificacions de qualitat, orgànic o denominació d’origen.
  
  
• Alterar dates de producció o caducitat.
  
  
• Amagar incompliments normatius.

Això converteix la traçabilitat en un objectiu estratègic per al frau, el sabotatge industrial o fins i tot per a atacs de ciberterrorisme en la cadena alimentària.

Tècniques d’atac utilitzades per falsificar la traçabilitat alimentària

Manipulació de bases de dades centralitzades

En molts sistemes ERP o de gestió de qualitat, la informació de traçabilitat s’emmagatzema en bases de dades SQL o NoSQL. Un atacant amb accés privilegiat mitjançant phishing, credencials robades o explotació de vulnerabilitats pot alterar registres, inserir dades falses o eliminar rastres de manipulació.

Atacs a dispositius IoT de la cadena de subministrament

Els sensors IoT instal·lats en el transport i l’emmagatzematge registren dades com temperatura, humitat o ubicació GPS. Si no disposen de xifratge d’extrem a extrem, un hacker pot interceptar les comunicacions i falsificar la telemetria, generant informes que aparentin un transport segur quan en realitat no ho ha estat.

Suplantació en sistemes blockchain mal implementats

Tot i que el blockchain es considera una tecnologia robusta, la seva seguretat depèn d’una implementació correcta. Errors en els smart contracts, en la gestió de claus privades o en els oracles de dades poden permetre la introducció d’informació fraudulenta a la cadena, comprometent la integritat del sistema.

Injecció de malware en sistemes de gestió empresarial

Els sistemes de traçabilitat solen estar integrats amb solucions de gestió empresarial com ERP, WMS o MES. Un ransomware o un troià pot alterar les dades abans de xifrar-les o mantenir una persistència silenciosa per manipular el flux d’informació sense aixecar sospites immediates.

Conseqüències d’un atac a la traçabilitat alimentària

Impacte en la confiança del consumidor

Un escàndol de falsificació de l’origen d’un producte (per exemple, etiquetar un oli d’origen genèric com a “Denominació d’Origen Protegida”) afecta de manera immediata la confiança en la marca i pot tenir repercussions legals greus.

Riscos per a la salut pública

Si s’oculta informació sobre lots contaminats o dates de caducitat, es posa en risc directe la salut dels consumidors, amb conseqüències sanitàries, legals i reputacionals.

Pèrdues econòmiques i sancions reguladores

Els fraus detectats poden derivar en sancions milionàries per incompliment de normatives internacionals com la ISO 22000, la FSMA als Estats Units o els reglaments de la Unió Europea sobre seguretat alimentària.

Exposició a ciberespionatge i competència deslleial

Més enllà del frau, un atac pot utilitzar-se per a espionatge industrial, permetent a competidors accedir a informació sensible sobre proveïdors, costos de producció i logística.

Estratègies de ciberseguretat per protegir la traçabilitat alimentària

Xifrat i autenticació a tota la cadena de subministrament

És fonamental implementar xifrat de punta a punta en la transmissió de dades IoT i autenticació multifactor en tots els sistemes d’accés a les plataformes de traçabilitat.

Ús de blockchain amb oracles fiables i auditoria externa

Si s’utilitza blockchain, els oracles d’entrada de dades han d’estar protegits contra manipulació i cal realitzar auditories de seguretat periòdiques en els smart contracts.

Zero Trust i segmentació de xarxes industrials

Adoptar un model de seguretat Zero Trust implica verificar de manera contínua tots els usuaris i dispositius. A més, segmentar la xarxa de producció i la de gestió minimitza el risc de propagació en cas d’un atac.

Monitorització i anàlisi de comportament amb IA

Les solucions de ciberseguretat basades en intel·ligència artificial permeten detectar patrons anòmals, com accessos inusuals a bases de dades de traçabilitat o canvis sospitosos en registres.

Plans de resposta davant incidents específics de la indústria alimentària

Més enllà de les mesures tècniques, les empreses han de disposar d’un pla de resposta que contempli l’impacte en la salut pública, la comunicació amb organismes reguladors i la gestió de crisi reputacional.

La traçabilitat alimentària, que va néixer com una eina per augmentar la transparència i confiança, s’ha convertit en un objectiu prioritari per als ciberatacants. Falsificar l’origen d’un producte ja no requereix només documentació física fraudulenta, sinó vulnerar sistemes digitals interconnectats.

Les empreses del sector alimentari han d’entendre que protegir la traçabilitat és protegir la seva reputació, el seu compliment normatiu i la salut dels seus consumidors. Invertir en ciberseguretat ja no és opcional: és l’única manera de garantir que la promesa de qualitat i seguretat alimentària es mantingui intacta en l’era digital.