Ciberseguretat industrial: concepte i com implementar-la

Entenem per ciberseguretat industrial aquella seguretat informàtica aplicada a entorns industrials, com ara plantes de producció, infraestructures crítiques i sistemes de control industrial.

Tot i que els avanços en l’Internet de les Coses (IoT) i la millora de la Intel·ligència Artificial han permès desenvolupar solucions de ciberseguretat molt més efectives, també han obert noves vies perquè els ciberdelinqüents perfeccionin els seus atacs, cada cop més difícils de detectar.

Per tot això, és fonamental apostar per solucions de ciberseguretat d’última generació en la indústria 4.0, protegint així les dades i la informació sensible de l’organització.

Conseqüències de no implementar solucions de ciberseguretat a la indústria 4.0

La manca de seguretat informàtica en una indústria pot comportar:

• Interrupcions en la producció.

• Danys a la reputació de l’empresa i a la imatge de marca. 

• Pèrdua de dades i informació sensible i confidencial.

• Riscos per a la seguretat física dels treballadors i dels usuaris.

• Grans pèrdues econòmiques.

• Pèrdua de competitivitat.

A quins tipus de ciberatacs s’enfronta la indústria 4.0?

A continuació, expliquem algunes de les amenaces que fan imprescindible implementar solucions de ciberseguretat en la indústria 4.0.

Malware (sobretot Ransomware)

Quan parlem de malware ens referim a qualsevol tipus de programari dissenyat específicament per danyar, alterar o accedir a la infraestructura informàtica d’una empresa sense autorització, amb l’objectiu de robar dades i informació.

Hi ha diferents tipus de malware:

• Virus: Programes de software que es repliquen i es propaguen a través d’arxius i sistemes informàtics.

• Gusanos: S’utilitzen habitualment per distribuir malware i poden causar danys greus sobrecarregant les xarxes i sistemes.

• Troyanos: Sovint es presenten com a software legítim, però contenen codi maliciós. Permeten als ciberdelinqüents accedir al sistema per controlar-lo remotament, robar informació o executar nou malware que es pugui propagar a altres dispositius.

  Saber més
  
  

• Ransomware: És el tipus de malware més comú entre empreses. Bloqueja l’accés a la informació de l’empresa amb l’objectiu d’extorquir un rescat econòmic. Si no s’accedeix al xantatge, el ciberdelinqüent amenaça de fer pública la informació.

  Saber més
  
  

• Spyware: Programari dissenyat per recopilar informació sobre les activitats d’un usuari sense que aquest en sigui conscient. Pot registrar tecles premudes, informació d’inici de sessió i monitoritzar l’activitat del navegador.

  Saber més
  
  

• Adware: Software que mostra anuncis no desitjats o finestres emergents en un sistema infectat.

           Saber més

• Botnets: S’utilitzen habitualment per llançar atacs de denegació de servei (DDoS), enviar spam o realitzar activitats il·legals en línia.

             Saber més

Atacs de denegació de servei (DDoS)

Els atacs de denegació de servei (DDoS) són aquells que tenen com a objectiu sobrecàrregar els recursos i fer que el servei sigui inaccesible per als usuaris legítims.

Alguns tipus d’atacs DDoS:

• Atacs d’inundació de tràfic: consisteixen en l’enviament massiu de paquets de dades a la xarxa objectiu, sobrecarregant l’amplada de banda i consumint els recursos del sistema.

• Atacs d’amplificació: aquests atacs exploten vulnerabilitats en els serveis de xarxa per amplificar el tràfic dirigit a l’usuari objectiu. Per exemple, en un atac d’amplificació DNS, el ciberdelinqüent envia consultes falses a servidors DNS mal configurats, que responen amb respostes molt més grans a l’adreça de l’usuari, amplificant així el tràfic.

• Atacs d’esgotament de recursos: en aquest tipus d’atac, els ciberdelinqüents apunten a esgotar recursos del sistema objectiu, com la CPU, la memòria o els recursos de xarxa, fent que els serveis siguin inaccesibles per als usuaris legítims.

• Atacs de capa d’aplicació: aquests atacs es dirigeixen a vulnerabilitats específiques en aplicacions web o serveis d’aplicació per saturar-los amb sol·licituds legítimes però malicioses.

Enginyeria social

Es tracta d’una tàctica de manipulació i persuasió per part dels ciberdelinqüents per obtenir informació confidencial, sensible o personal dels usuaris.

Alguns exemples:

• Phishing: consisteix a enviar correus electrònics, normalment suplantant la identitat d’una empresa o persona, amb l’objectiu que l’usuari cliqui un enllaç maliciós o descarregui un arxiu que, en obrir-se, executi malware al sistema. D’aquesta manera, els ciberdelinqüents poden infiltrar-se en la infraestructura informàtica de l’empresa.

• Pretexting: en aquest cas, els ciberdelinqüents inventen una història o creen un pretext per enganyar les víctimes i obtenir informació confidencial.

• Pharming: té com a objectiu redirigir el tràfic d’internet dels usuaris cap a llocs web maliciosos, sense el seu consentiment i completament aliens al que esperen.

• Enginyeria social a les xarxes socials: els ciberdelinqüents poden utilitzar informació pública disponible a les xarxes socials per construir perfils falsos i dissenyar atacs personalitzats d’enginyeria social.

Atacs a la cadena de subministrament

Aquest tipus de ciberatac està dirigit a les empreses a través dels seus proveïdors o socis comercials. En lloc d’atacar directament l’empresa objectiu, els ciberdelinqüents s’infiltren en la cadena de subministrament per comprometre les organitzacions connectades.

Alguns exemples d’atacs que poden patir les cadenes de subministrament:

• Software compromès: els ciberdelinqüents poden infiltrar-se en els sistemes d’un proveïdor de programari i comprometre els seus productes abans que arribin als clients.
  
  

• Atacs a proveïdors de serveis al núvol: aquests atacs poden comprometre les dades i sistemes de múltiples clients a través del proveïdor de serveis en el núvol.

• Atacs a proveïdors de maquinari: inclouen la inserció de dispositius maliciosos en equips de xarxa, servidors o altres dispositius abans de ser lliurats als clients.

• Compromís de tercers: ciberdelinqüents poden comprometre tercers, com ara distribuïdors, proveïdors o socis comercials amb accés als sistemes de l’empresa, que poden servir com a punts d’entrada per llançar atacs.

Atacs a sistemes de control industrial (ICS)

Els sistemes de control industrial supervisen i controlen processos físics i operacions automatitzades en plantes energètiques, fàbriques, sistemes de transport i altres entorns industrials, fent-los especialment vulnerables.

Exemples d’atacs:

• Injecció de codi maliciós: virus, gusanos o troians que poden interrompre o manipular les operacions del sistema.

• Atacs de denegació de servei (DDoS) i degradació de servei: poden provocar interrupcions operatives o reduir el rendiment del sistema.

• Manipulació de dades: alteració de dades entre dispositius que pot portar a decisions errònies o falsificació de processos.

• Accés no autoritzat: explotació de vulnerabilitats, robatori de contrasenyes o debilitats en la configuració del sistema.

• Atacs dirigits: dissenyats per causar dany específic a infraestructures crítiques, sovint per actors estatals o grups avançats de ciberdelinqüents.

  Injecció de codi

  Consisteix en inserir codi maliciós en un programa o sistema per executar accions no autoritzades. Pot adoptar formes com injecció SQL, JavaScript o codi shell, permetent al ciberdelinqüent controlar el sistema, robar dades sensibles o modificar informació.

  Ciberseguretat industrial: com protegir-te

  Per prevenir ciberatacs en el sector industrial, és imprescindible disposar de solucions de ciberseguretat com:

  • Tallafocs (firewalls)

  • Endpoints (antivirus)

  • Solucions de còpia de seguretat (backup)

  • Solució antiphishing i antispam (el 95% dels atacs de phishing comencen per correu electrònic)

   

  A més, és recomanable comptar amb un especialista en ciberseguretat que auditi els sistemes, identifiqui vulnerabilitats i brechas de seguretat, i dissenyi una estratègia de seguretat informàtica a mida per a l’empresa.