Més del 100 % d’increment en els ciberatacs contra transport i logística en els darrers anys i més del 60 % dels incidents dirigits a interrompre la cadena de subministrament confirmen una realitat clara: l’alt impacte econòmic i la forta interconnexió tecnològica del sector estan convertint els operadors logístics en un dels objectius més atractius i valuosos per als ciberatacs.

En aquest context, la ciberseguretat ja no és un aspecte tècnic aïllat, sinó un element clau per garantir la continuïtat operativa. Implementar un pla de ciberseguretat integral en operadors logístics no és només una mesura preventiva, és una necessitat per protegir processos crítics i evitar interrupcions a la cadena de subministrament.

Al sector retail, les campanyes de màrqueting digital són un actiu estratègic. Permeten atreure clients, fidelitzar audiències i generar vendes, però també impliquen gestionar grans volums de dades personals: correus electrònics, telèfons, codis postals i altra informació que, en mans equivocades, pot generar riscos significatius.

El sector legal se ha convertido en uno de los objetivos más codiciados por los ciberdelincuentes en la última década. Los bufetes de abogados y departamentos jurídicos manejan información extremadamente sensible, desde datos personales de clientes hasta estrategias de litigio y comunicaciones confidenciales, lo que los sitúa en el punto de mira de ciberataques. 

Les startups neixen en entorns altament digitals, amb infraestructures àgils, equips reduïts i una forta dependència de la tecnologia per créixer ràpidament. Aquesta velocitat és un avantatge, però també un risc: la ciberseguretat sovint queda en segon pla fins que apareix el primer incident. En molts casos, aquest primer incident arriba massa aviat i amb un impacte més gran del que s’esperava.

La ciberseguretat ha evolucionat i ja no pot basar-se en reaccionar quan el problema ja és visible. Les amenaces canvien cada dia i, quan un atac es detecta, sovint és perquè l’impacte ja s’ha produït i el negoci ja s’ha vist afectat. Per aquest motiu, cada vegada més empreses aposten per la monitorització contínua i el manteniment proactiu per detectar riscos a temps i protegir els sistemes abans que es produeixi un incident.

Aquest desembre ha finalitzat la quarta edició del Curs d’Especialització en gestió de la ciberseguretat per a persones amb discapacitat, una iniciativa impulsada per la Fundació Prevent i HUB4T TecnoCampus dins del programa NIO, orientat a millorar l’ocupabilitat de les persones amb discapacitat en sectors tecnològics emergents.

El 2026, els despatxos, assessories jurídiques i consultories legals s’enfrontaran a un escenari de ciberamenaces més sofisticades, una major pressió regulatòria i un ús creixent de la tecnologia en la gestió de casos legals.

En el sector logístic, la manipulació de productes ja no es limita només a magatzems o rutes físiques. Avui, gran part del risc neix dels propis sistemes informàtics: un sensor IoT alterat, un TMS manipulat, una etiqueta falsificada digitalment o una desviació de ruta provocada per un ciberatac poden comprometre la mercaderia sense que ningú s’adoni.

En el sector logístic, cada minut compta: un error en els sistemes, un ciberatac o una caiguda de la infraestructura pot aturar completament un magatzem, bloquejar rutes de transport o interrompre lliuraments crítics. En un sector on l’activitat no s’atura ni un segon, la continuïtat operativa ja no depèn només de tenir còpies de seguretat, sinó de disposar d’un veritable Disaster Recovery Plan (DRP) capaç de recuperar l’operativa de l’empresa en qüestió de minuts.

El 2026, els operadors logístics afrontaran un entorn més digitalitzat que mai: sistemes TMS, WMS, IoT, sensors de temperatura, GPS, proveïdors externs, plataformes d’aduanes, flotes connectades… Tota aquesta interconnexió augmenta l’eficiència, però també exposa la cadena de subministrament a riscos cada cop més complexos.

Per això, disposar d’un DRP sòlid ja no és només una mesura preventiva: és una condició imprescindible per evitar pèrdues econòmiques, retards massius i danys reputacionals difícils de revertir.

Quan parlem de punts de venda (TPV o POS, per les seves sigles en anglès) ens referim als sistemes, maquinari i programari que permeten processar pagaments amb targeta en comerços, botigues, restaurants, etc. Aquests sistemes gestionen informació molt sensible, com les dades de la targeta (banda magnètica o xip), el titular i els detalls de la transacció. Això converteix els TPV en un blanc molt atractiu per als ciberdelinqüents.

La transformació digital en els laboratoris ha portat una dependència creixent de sistemes de control computaritzats, software analític, plataformes LIMS, infraestructura IoT científica i instrumentació connectada d’última generació. Tot i aquests avenços, continua sent habitual trobar equips crítics que funcionen amb sistemes operatius obsolets, firmware desactualitzat o aplicacions que fa anys que van deixar de rebre suport del fabricant.

El 2026, els departaments d’IT experimentaran un canvi significatiu respecte als últims anys. La digitalització deixa de ser una opció, i les empreses que no evolucionin els seus serveis IT quedaran exposades a ciberatacs, interrupcions operatives i pèrdua de competitivitat.